immigracio

Immigració

L’arribada de “nous residents” i la incorporació en el mercat de treball català durant els últims anys, no és un fenomen nou. No obstant això, les característiques i les dinàmiques de les actuals migracions internacionals presenten una sèrie d’elements distintius. En primer lloc, els “nous” immigrants, a diferència de les migracions “interiors”, són persones considerades jurídicament estrangeres, estatut jurídic que limita el seu accés als drets i les possibilitats de participació social i política en la societat.

La construcció de la ciutadania en termes laborals (d’acord amb la tinença d’un contracte de treball) es troba a la base del sistema d’immigració / estrangeria. En realitat, les diferències entre els immigrants que han arribat a Catalunya des del 1990 i les migracions anteriors de fa unes dècades, no recau tant en l’anomenada “distància cultural”, sinó en un marc legislatiu que limita les seves possibilitats d’integració i els condueix a una inserció laboral segmentada i precària en el mercat de treball, que obstaculitza la seva mobilitat social. En segon lloc, els actuals fluxos migratoris s’emmarquen en el context de la globalització, les noves formes de divisió internacional del treball i les desigualtats a escala planetària que se’n deriven.

L’actual Pla de ciutadania i Migració proposa un enfocament de ciutadania seguint dos grans plantejaments. D’una banda, es conceben les polítiques en termes de gestió d’un procés d’inclusió o d’igualtat. La idea bàsica és gestionar el pas de l’estatus d’immigrant a l’estatus de ciutadà, des de les nocions bàsiques de la igualtat de drets, la igualtat social i la igualtat econòmica. Està explícita la necessitat que les persones immigrades puguin participar en tots els aspectes dels processos democràtics i en la formulació de les polítiques.
L’enfocament també es concep en clau de polítiques d’acomodació, les quals tenen com a principal objectiu gestionar les relacions entre tots els ciutadans i suposa dirigir les zones públiques d’interacció i promoure el coneixement mutu. D’aquesta manera, les polítiques d’acomodació s’estructuren entorn de dos eixos: La gestió de la diversitat en els sistemes educatius, sanitaris i socials i la sensibilització del conjunt de la població.

Àrees de treball

Serveis d’Acolliment i orientació.

Suport a la gestió de la diversitat als serveis bàsics.

Promoció d’espais d’interacció interculturals.

Espais de diàleg interreligiós.

Xarxes locals d’atenció en diversitat.

Foment de la participació i inclusió social de col•lectius culturals minoritaris.

Projectes i serveis rellevants