PUBLICACIONS

Actualitat

“Davant un conflicte, les persones són més obertes al diàleg del que creiem"

Entrevista a Mabel Karen Cavieres, Agent de Convivència al Servei de Bon Veïnatge i Convivència de l'Ajuntament del Prat de Llobregat, gestionat per VINCLE

Publicat el 28/9/21


La nostra companya Mabel treballa d’Agent de Convivència al Servei de Bon Veïnatge i Convivència del Prat de Llobregat, que gestiona la nostra associació. La Mabel és una persona amb un caràcter optimista i conciliador, molt conscient de les problemàtiques que afecten els col·lectius en situació de més vulnerabilitat.


Parlem amb ella sobre civisme, accés a l’habitatge, mediació de conflictes i fins i tot d’artteràpia aplicada a l’àmbit social. Ella desenvolupa la seva tasca a peu de carrer, en contacte directe amb la ciutadania. Per això, la seva opinió adquireix el valor de qui coneix el teixit social del seu entorn. I això ens pot ajudar a comprendre millor el que passa també als nostres barris i ciutats i sobretot, perquè està passant.



Hola, Mabel. Quan vas començar a treballar a VINCLE i com va ser la teva incorporació?


Va ser una incorporació fàcil. Jo ja estava treballant com a Agent de Convivència al Prat amb un altre company. Estàvem contractats per una altra empresa durant aquest període, fins a l'estiu del 2020. Finalment VINCLE va assumir el programa i jo vaig incorporar-me al Servei de Bon Veïnatge i Convivència, ja integrada a l’entitat.


Explica'ns una mica quines són les teves funcions dins aquest servei.


La meva funció és principalment treballar amb i per a les persones del municipi, actuant a l'espai públic: a les places, als parcs, carrers i avingudes de la ciutat.


Des d'un enfocament educatiu, gestionem qüestions i dinàmiques relacionades amb la promoció del bon ús de l'espai, el respecte entre la ciutadania, la cura del mobiliari urbà i el compliment adequat de les normes de civisme.


També col·laborem amb els diferents departaments del consistori, amb l’objectiu d'atendre les demandes de la població, d’involucrar a la gent en dinàmiques positives que afavoreixin una bona convivència i generar accions d'intervenció comunitària al Prat.


“L'artteràpia és una gran eina per a l'apoderament i l'autocura. I es pot traslladar a àmbits com la salut mental, l'educació o l'inclusió social"

Anteriorment a aquesta experiència, havies treballat a l’àmbit social?


Havia treballat l'estiu del 2018 per a PROGESS amb un projecte anomenat “Barcelona t'acull”. És una iniciativa adreçada a infants i joves d’origen migrat i nouvinguts a la ciutat, per afavorir el retrobament amb les seves famílies.


Durant aquest període vaig poder treballar amb un equip d'educadors i monitors en la tasca de promoure la cultura, familiaritzar als joves amb l'idioma i crear espais d'intercanvi, oci i aprenentatge. Va ser un estiu molt enriquidor.


No és una feina fàcil deixar el propi lloc d'origen sent tan jove, arribar a una ciutat desconeguda, plantejar-se nous reptes, haver de fer noves amistats. Sent jo també una persona migrant, va ser realment bonic fer l’acompanyament d’aquest procés d'arribada, sabent l'important que és sentir-se acollit en un país nou. Aquella experiència em va portar a voler continuar treballant en àmbit social.


Quina és la teva vocació professional? I com apliques els teus coneixements a la tasca del teu servei i de l’entitat?


De professió sóc artterapeuta i des d'aquesta àrea, es treballa molt el fet de generar un vincle amb les persones amb les quals treballem. I això requereix temps i predisposició a l'escolta. Aquesta experiència m'ha servit molt per a desenvolupar el meu treball com a Agent de Convivència.


De fet, actualment exerceixo d'artterapeuta al programa "Acostem la cultura" de VINCLE a Tarragona, en el qual realitzem accions d'apoderament per a dones als barris de Ponent de la ciutat. Realitzo sessions setmanals amb elles i és una experiència molt enriquidora.


Ara bé, el treball de carrer al servei és complicat, sobretot quan ens trobem enfront d'actes d'incivisme, quan hi ha un problema al veïnat o presenciem situacions d’intolerància. Però la meva experiència amb aquesta feina m’ha ensenyat que, davant un conflicte, les persones són més obertes al diàleg del que creiem. Prefereixen un intercanvi d'opinions abans que una confrontació o una sanció. Escoltar les necessitats i les inquietuds de la ciutadania m'ha ajudat a veure'ls com a persones més que com a usuaris.



Volem saber una mica més sobre l’artteràpia. En què consisteix i quines aplicacions socials li podem atribuir?


L'Artteràpia consisteix en l'ús de l'art com a via terapèutica. Aquesta disciplina busca millorar la qualitat de vida de les persones utilitzant des de materials artístics fins a l'expressió a través del cos, la dansa, el psicodrama, etc. Es pot traslladar a diferents àrees, com als àmbits de la salut mental, l’educació o com a eina d'inclusió social, ja que promou no només l’expressió artística, sinó que també és una gran eina per a l'apoderament i l’autocura. Així mateix fomenta les relacions afectives i la creativitat. És un mètode que cada vegada disposa de més repercussió per a la millora de la inclusió social, especialment en els col·lectius més vulnerables.


Com definiries l’entorn on treballes i el teu equip de treball?


És un entorn on hi ha molta companyonia. Treballo amb persones molt professionals, sempre disposades a ajudar. És gent amb la qual es pot compartir tant les inquietuds com els bons moments. Penso que es tracta d’un equip molt unit i compromès amb el servei a la ciutadania.


“Trobem una creixent tendència a l'agressivitat per part dels col·lectius més joves. És una situació que ens preocupa i que associem a un efecte post-pandèmia"

Quins són els problemes de convivència més freqüents amb els quals us enfronteu i on es produeixen?


Ens trobem amb diverses problemàtiques. Per exemple, és comú que a l'estiu hi hagi molta gent reunida als carrers en horaris nocturns. Aquests darrers anys, amb la crisi sanitària i les restriccions derivades, no hi ha hagut espais per a oci i a vegades les persones decideixen fer estada en parcs i places, moltes vegades generant molèsties entre els veïns.


Últimament veiem també problemàtiques lligades a una creixent tendència de vandalisme i agressivitat per part dels col·lectius més joves. En general aquestes dinàmiques es produeixen a llocs aïllats, però hi han hagut ocasions en què ens hem trobat joves en estat d'embriaguesa a plena llum del dia i en ple centre de la ciutat. Es una situació que ens preocupa i que associem a un efecte post-pandèmia.


Com creus que s’ha de gestionar la mediació i la intervenció comunitària des del teu servei? Quina metodologia de treball segueixes?


Ha d'haver una coordinació constant amb la resta de departaments de l’Ajuntament. En el nostre cas, generalment se’ns deriven queixes veïnals. Analitzem cada cas i veiem de quina manera podem intervenir, sempre mantenint acords amb la resta de serveis i amb l'aprovació del consistori. A vegades també ens trobem amb situacions excepcionals, on les intervencions són més espontànies, com per exemple en relació amb l'ús inadequat dels parcs, jocs perillosos per part dels menors, presència d'escombraries als carrers, etc.


L’any passat vau realitzar una diagnosi sobre ocupacions irregulars al Prat. Com va sorgir la proposta d’aquest projecte?


El projecte de diagnosi va sorgir com una proposta de treball impulsada per l'Ajuntament del Prat i coordinada a través del Servei de Bon Veïnatge i Convivència de Cases d'en Puig. L’objectiu era realitzar un anàlisi actualitzat sobre els habitatges que havien estat registrats per la Generalitat i l'Ajuntament del Prat com a deshabitats o en situació d'ús i/o ocupació irregular. Per aquest projecte, l'equip d'agents per a la convivència semblava idoni, ja que coneixíem de ben a prop la realitat de la gent als seus carrers i a més havíem treballat moltes vegades amb el servei de Bon Veïnatge.


“L'augment del fenomen de l'ocupació ens indica la urgència d'avançar en polítiques públiques que garanteixin el dret a un habitatge digne"

Com es va desenvolupar la diagnosi? En què consistia el teu treball diari?


Primer vam elaborar un pla de treball, vam buscar les eines adequades i vam anar a poc a poc polint la base de dades dels habitatges assenyalats. En el procés de la presa de dades anàvem verificant que la majoria d'habitatges presents en la base de dades es trobaven habitades, ja que directament ens trobem persones que responien a la porta o perquè el veïnat ens ho indicava. Altres habitatges havien tingut un historial d'ocupació i es trobaven buits. També parlàvem amb inquilins que van aconseguir legalitzar la seva situació d'ocupació mitjançant els serveis socials.


Va ser un treball molt interessant però moltes vegades intens i delicat. Com a equip buscàvem el diàleg sempre amb molt de tacte i amb el consentiment previ de les persones que trobàvem. Si era possible realitzàvem una breu enquesta, permetent-nos d'aquesta manera obtenir dades bàsiques sobre la situació dels immobles. Vam trobar persones que no van voler respondre a les nostres preguntes o mostraven una certa desconfiança, però en general puc dir que vam tenir un bon acolliment. La majoria de persones amb les quals vam tenir la possibilitat de parlar es van mostrar obertes i van veure en aquest projecte una possibilitat de sortir de la irregularitat, encara que no fos una cosa que poguéssim garantir-los.


Quins resultats es poden extreure de la diagnosi? Quins són els perfils més habituals de persones que ocupen irregularment pisos i com creus que es pot solucionar aquesta problemàtica?


Com a principals resultats esmentaria que la majoria de persones s'allunyen completament d'aquest perfil "okupa" tan difós pels mitjans de comunicació. En realitat són famílies nuclears, en general joves, entre els 30 i 40 anys. Persones que treballen i que s'han vist durament afectades per una crisi que no els permet accedir als preus del mercat de l'habitatge. També ens hem trobat persones que havien estat víctimes d'estafa.


Al final de tot vam poder verificar que menys de la meitat de les persones ocupants es trobaven en situació irregular i la majoria d'aquests habitatges estaven en procés de negociació per arribar a fer una regularització de l'ocupació. Un gran nombre d'habitatges havien estat regularitzats per les mateixes entitats bancàries i societats d'inversió immobiliària. Cal dir que gairebé totes els persones contactades estaven empadronades en el municipi. Com a dada curiosa, en la majoria de casos eren dones les que ens obrien la porta i, de totes les entrevistes porta a porta que vam fer, només un el 37% de les persones eren d’origen estranger.


Solucions a aquesta problemàtica? Frenar l'especulació i la desinformació. L'augment d’aquest fenomen ens indica la urgència de sacsejar i avançar en polítiques públiques reals que garanteixin el dret a un habitatge digne. És necessari escoltar cadascuna de les parts que es veuen afectades, però la realitat social continua sent una, i és que hi ha moltíssims habitatges buits i cada vegada mes persones al carrer.


A quins reptes creus que s’enfronta actualment VINCLE i el Tercer Sector en l’àmbit de la mediació i la intervenció comunitària?


Crec que una empresa com VINCLE està ben encaminada en les seves estratègies en temes de mediació i d’intervenció, ha sabut entendre les necessitats socials i és notable el seu esforç d'innovació. Crec però, que és necessari continuar donant visibilitat i millorar la capacitat d'incidència en les propostes de millores. La pandèmia ens va ensenyar que també som i continuarem sent un sector fonamental. Per a mi, l'objectiu és garantir el futur del Tercer Sector en benefici de les comunitats i el conjunt de la societat.


On et veus professionalment en un futur proper?


Vull seguir treballant juntament amb les entitats, escoles, serveis socials, hospitals... Aprenent d'altres professions del sector social i creixent com artterapeuta. I tant de bo ho pugui fer aquí, a Catalunya.






47 views