Entrevista a Júlia Vañó, tècnica del Servei d'Intervenció en Casos de Pèrdua d'Habitatge i/o Ocupacions (SIPHO)
Publicat el 29/03/22
Quan vas entrar a treballar a VINCLE i com va ser la teva incorporació?
L'abril del 2015 vaig comenzar a VINCLE, va ser un inici diferent del que m'esperava, ja que la meva primera entrevista fou per a treballar programa ubicat a Figueres.
Finalment em vaig quedar a Barcelona i vaig començar com a Tècnica en el Programa d'acompanyament en el procés de reallotjament del barri de Bon Pastor. Va ser un enriquidor aprenentatge laboral i personal.
Havies tingut anteriorment experiències laborals al Tercer Sector?
Sí, quan vaig acabar els meus estudis d’Educació Social, vaig treballar en l’àmbit de la gent gran i també amb menors. Crec que cada experiència laboral t’ajuda a millor com a persona, a entendre altres realitats a créixer i ser capaç d’afrontar nous reptes.
Quins trets creus que et defineixen com a professional?
Em considero una persona bastant positiva, empàtica i amb gran escolta. Crec que també per la tasca que desenvolupo actualment, com a tècnica del servei SIPHO, he après també a ser molt flexible, resolutiva i cada vegada més ordenada.
Crec que aquests trets fan que la meva atenció cap a les persones sigui més curosa i m'ajudi a entendre millor les seves situacions i conflictes.
La teva feina a VINCLE s’emmarca dins el Servei d’Intervenció en situacions de Pèrdua d’Habitatge i/o Ocupacions (SIPHO) a Barcelona. Com és el dia a dia d’aquest servei?
El dia a dia a la nostra feina és molt estressant, ja que treballem amb el hàndicap de la urgència. La principal tasca del nostre servei intervé quan la mediació des d'habitatge no ha estat possible i queden només quinze dies per a la data de llançament.
“És un moment de discursos de bones intencions, però es necessiten polítiques més realistes que tinguin una repercussió en la situació de moltes persones"
En aquests últims dies assumim el cas i intenten reprendre la mediació amb l'ajuda per arribar a un acord amb la propietat, sempre amb l’ajuda de serveis socials. Si tot això no funciona o necessitem temps per poder reallotjar a la família, l'acompanyem en el procés de desnonament.
Quan hi ha un llançament, quin és el vostre paper i quins procediments seguiu?
El nostre paper en un llançament és acompanyar a les famílies i garantir que no se sentin soles en aquest procés.
Quan arribem a un llançament, sempre hi som una bona estona abans per poder donar suport a la família. En molts casos pot haver-hi presencia policial, també veïns i veïnes o plataformes pel dret a l'habitatge. Abans que arribi la comissió judicial s'intenta parlar amb els representants de la propietat i poder explicar la situació en la qual es troba la família, per poder així intentar arribar a un últim acord i aturar el desnonament. Creiem important la nostra atenció en aquell moment, ja que la propietat està sempre representada i la família es troba en una situació de desprotecció.
Si finalment no s'atura el desnonament, ens coordinem amb serveis socials o CUESB per poder activar algun allotjament temporal i pactar amb la propietat la recollida de les seves pertinences, que s'acostuma a fer un altre dia i a través d'un servei de guardamobles de l'Ajuntament.
La teva zona d’acció és el districte de Sant Martí. Com és aquest districte i en quina situació es troba pel que fa al vostre servei?
Treballo al districte de Sant Martí des que vaig iniciar la meva etapa com a tècnica SIPHO, és un territori molt ampli i amb molts contrastos, es troba en constant canvi, podem dir que l'acompanya un anhel d'història i modernitat.
Al mateix districte podem trobar barris amb una renda familiar molt alta i d'altres molt baixa. El parc residencial també és molt canviant, ja que trobem molta nova construcció i d'altres edificis molt antics o amb manca de conservació. També intervé la problemàtica dels habitatges d'ús turístic que fan una mena de pressió cap als habitatges de lloguer, creant un encariment dels preus i una segregació residencial.
“Treballem sota el pes de l'emergència, amb realitats molt complicades i situacions límit. Però hi ha una part satisfactòria, en la qual sents que acompanyes les persones"
Tot això ha evolucionat a un major nombre de famílies afectades amb les quals treballem per garantir una solució residencial.
Des del teu punt de vista, en quin moment creus que estem a Catalunya respecte a l’accés i el dret a l’habitatge?
Ens trobem en un moment delicat respecte al dret i l'accés a l'habitatge, penso que en l'àmbit polític s'està intentant crear unes bases que millorin la realitat, però no està sent suficient. Crec que és un moment de discursos de bones intencions, però es necessiten polítiques més realistes que tinguin una repercussió en la situació de moltes persones.
Què creus que és el millor de la teva feina? I el pitjor?
Tot i tenir una feina molt estressant en la que treballem sota el pes de l'emergència, en la que trobem realitats molt complicades i situacions límit. Però hi ha una part satisfactòria, en la qual sents que acompanyes a les persones, que les poses al seu lloc, que els hi dones veu, i tot això provoca una realització com a professional.
A més del factor humà que integra tot l'equip SIPHO, que sense elles no seria possible, crec que som un grup molt cohesionat que el fa especial i únic.
I a banda de la feina, quines són les teves aficions i a què dediques el teu temps?
Soc una persona activa que li agrada fer activitats diverses. Una de les meves passions és viatjar, m'encanta conèixer noves realitats i viure noves experiències.
A més de la música que és la meva altra gran passió, com et fa sentir depenent del moment en el qual et trobes, la sensació que sempre t'acompanya en qualsevol record o vivència de la teva vida. El poder la música en viu i les emocions que et provoca.
Finalment, compartir moments amb amics i família, sentir-me part d'ells. En definitiva gaudir de les petites coses.
Quins són els teus projectes de futur? Com i on et veus d’aquí uns anys?
El més important és sentir-se feliç i poder recrear-se al llarg de tota la nostra etapa professional, continuar apassionant-nos per la feina que fem, continuar aprenent.
Crec que treballaré al món social perquè és el que em fa sentir bé, m'agrada i em fa avançar. En el moment en el què ens trobem, no sabem on serem, però amb tot aquest nus d'incertesa i de canvi constant, el que sí tinc clar és que treballaré per contribuir a millorar les coses, amb mirada positiva i oberta al canvi.