PUBLICACIONS

Actualitat

“Entitats professionalitzades com la nostra tenen un risc d’esdevenir tecnòcrates de l’acció social"

Entrevista a Francina Planas, Directora de Metodologia i Qualitat de VINCLE

Publicat el 22/7/21



Parlem amb la Francina Planas, Directora de Metodologia i Qualitat de VINCLE. Companya de gran qualitat humana i de caràcter afable i proper, s’ha caracteritzat sempre pel seu compromís i vocació en l’atenció als col·lectius en situació de risc d’exclusió, treballant en primera línia amb projectes dedicats al desenvolupament comunitari.


Aquest mes de juliol, la Francina deixa el seu càrrec a VINCLE, però això no significa un adéu, perquè a partir d’ara seguirà formant part del nostre equip. Això sí, reservant temps per gaudir de la seva merescuda jubilació. Abans però, teníem moltes preguntes per fer-li. Volíem que ens expliqués com s’ha desenvolupat la seva trajectòria a l’entitat, quin és el seu balanç professional i què n'opina sobre els reptes futurs als quals s’enfronta la nostra Associació i el Tercer Sector Social.


Comencem pel principi... Com va ser la teva incorporació a VINCLE?


Va ser molt fàcil. Era un equip bastant petit i jo coneixia personalment a moltes de les persones que en formaven part, algunes de les quals havíem treballat plegats anteriorment a l’administració o havíem coincidit en algunes col·laboracions.


I com recordes aquells primers anys de l’entitat? Com era VINCLE llavors?


Era un context creatiu i molt optimista. L’Administració ens coneixia, en especial al Francesc X. Rodríguez pels seus èxits en Programes de Reallotjament a la Generalitat, el seu profund coneixement del Poble Gitano i pel seu prestigi en general, entre altres factors. De fet, a les persones que estàvem a l’equip inicial, ens venien a buscar perquè col·laboréssim en programes. Això és el que va passar, per exemple, amb el reallotjament de Can Tunis i en la Remodelació del barri de Sant Roc, que encara dura avui dia.


“Ens convé reafirmar-nos en el sentit que les persones amb qui treballem són els vertaders protagonistes de la seva vida”

Llavors, l’organització de l’entitat havia de ser diferent...


L’organització era molt petita i plana, la coordinació constant i la circulació de la informació era molt fluida i directa. VINCLE, llavors com ara, era un projecte tècnic de gran qualitat i les persones que en formaven part també eren de gran qualitat humana. Recordo especialment a l’Olga, una persona meravellosa que ens va deixar a causa d’un càncer, després d’una llarguíssima lluita contra la malaltia. Una persona d’un coratge i serenor que ja m’agradaria per a mi.


Les teves responsabilitats, les àrees de treball... Tot això també ha canviat, ha evolucionat.


Afortunadament per mi, que m’agrada variar i fer coses noves, la meva feina ha anat canviant bastant. I, en general, ho he gaudit molt. Després de diverses col·laboracions parcials que compaginava amb altres responsabilitats laborals fora de VINCLE, vaig començar oficialment responsabilitzant-me del Pla de desenvolupament comunitari de Sant Roc el 2003. Posteriorment he estat en la coordinació de Programes i encapçalat l’àrea de Metodologia i Qualitat.


L’objecte de la meva feina a l’àrea de Metodologia ha estat incidir especialment en els mètodes, en l’avaluació i la programació, donant suport al treball per objectius i la coherència interna. M’he encarregat també de la formació dels equips, de les pràctiques professionals, de fer un primer plantejament de la qualitat en el si de VINCLE com a millora contínua i treball per processos. Darrerament he gaudit molt de la col·laboració a la Comissió de Gènere. Fins ara també he col·laborat com a VINCLE als grups de treball d’Acció Comunitària i d’Interculturalitat a l’ECAS.


“M’enorgulleixo d’un equip que s’ha fet fort i que és reconegut en els aspectes socials vinculats a l’habitatge"

I, fruit de tot aquest treball, creus que s’han complert els objectius o fites que t’havies plantejat en un principi?


Per a mi és molt difícil de respondre perquè les fites aconseguides son resultat d’equip, no meves, i perquè hem fet molts aprenentatges gràcies als errors, que també n’hem tingut.

Un aspecte que crec molt important és el de donar valor a definir i saber aplicar metodologies adequades en relació amb les persones amb qui treballem i als objectius que ens plantegem. Diria que a VINCLE som conscients de fins a quin punt aquest aspecte és important per a ser eficaços i ser coherents amb el que volem fer.


En tot cas, m’enorgulleixo d’un equip que s’ha fet fort i que és prou reconegut en els aspectes socials vinculats a l’habitatge, en diferents vessants. D’un equip creatiu i vitalista a Girona i Tarragona, d’un equip perseverant en la mediació com a eina de treball per millorar la convivència.


I ara també satisfeta perquè comptem amb un Pla d’Equitat de Gènere francament bo i que s’està començant a plantejar un Pla per la Interculturalitat.


Tal i com deies abans, VINCLE sempre s’ha caracteritzat per la recerca de la millora continua. En aquest sentit, en quins àmbits creus que s’hauria pogut incidir més i treballar-hi més activament?


A mi m’hauria agradat fer més desenvolupament comunitari i més programes d’apoderament de gènere. Aquest era el meu bagatge personal abans de treballar a la Generalitat i a VINCLE. Crec bastant en la seva força transformadora. I en segueixo tenint ganes.


“No s’han posat bases suficients per resoldre la falta d’accessibilitat de molts sectors socials. Només s’ha donat resposta a l’emergència”

També penso que no hem de perdre la potent inspiració del llegat de Paulo Freire en la pedagogia dels oprimits i en tota l’experiència d’educació popular a l’Amèrica Llatina. Ens convé reafirmar-nos en el sentit que les persones amb qui treballem són els vertaders protagonistes de la seva vida i el nostre personal tècnic ho ha de propiciar, respectar i enfortir amb una clara consciència de servei.


Actualment moltes entitats professionalitzades com la nostra tenim el risc d’esdevenir tecnòcrates de l’acció social; no podem perdre “ideologia”, o sigui sentit de transformació, de canvi, amb la convicció que les situacions de vulnerabilitat amb les que treballem cada dia tenen el seu origen en una cadena de drets trepitjats i vulnerats.


Podríem dir que VINCLE ha crescut molt i a dia d’avui, ja és una entitat consolidada i valorada?


Diria que ens hem consolidat com a Entitat i ens hem fet un nom. Se’ns reconeix expertesa, qualitat, lleialtat i que tractem bé a les persones amb qui fem camí.


“Serà un repte el tipus de política social que es voldrà desenvolupar, atesa la creixent pobresa”

Val a dir que a l’inici VINCLE era l’única a treballar en assentaments, en situacions l’alta precarietat. Ara tenim molta competència. Però tot i això, som força reconeguts. Tenim molt camí a recórrer per saber valorar els impactes socials, percebre el que hem contribuït a millorar o el que no.


Actualment l’Entitat està en un profund procés de canvi i de transformació. A quins reptes creus que ens haurem d’enfrontar com equip de cara al futur?


A escala interna, ara mateix un dels reptes és la cohesió de l’equip, la comunicació interna i horitzontal i la consolidació del relleu generacional. VINCLE ha de fer canvis organitzatius tot enfortint el que ens està funcionant bé. Junt amb això, tal com moltes altres organitzacions, ens cal seguir treballant transversalment: fer créixer el que tenim en comú tot respectant la diversitat i la singularitat. Enfortir el contingut comú de VINCLE que dóna sentit a allò que fem en diàspora.


A nivell extern, la problemàtica de l’habitatge serà encara més greu. No s’han posat bases suficients per a resoldre la falta d’accessibilitat de molts sectors socials, només s’ha donat resposta a l’emergència. Aquesta és una qüestió que ens travessa de ple.

També la creixent i imparable desigualtat, que un bon grup de ciutadans no siguin considerats com a tals. Parlo de la població immigrada en situació administrativa insegura i sotmesa a extrema precarietat i explotació econòmica. És una població amb què ens trobem arreu, directa o indirectament.


“He tingut la sort de treballar en el que m’agrada, amb gent que m’agrada i força coherentment amb el que penso i vull”

També serà un repte el tipus de política social que es voldrà desenvolupar, atesa la creixent pobresa. Ens plantejarà alguns interrogants: Com posicionar-nos? Què hi faríem? Què sabem fer i com posar-ho en joc per millorar la situació?


I a nivell personal, quin balanç pots fer del teu pas per VINCLE?


He tingut la sort de treballar en afers que m’agraden, amb gent que m’agrada, i força coherentment amb el que penso i vull. He après moltíssim en l’àmbit professional i de retruc també en el personal. A l’inrevés diria que també ha succeït. Aspectes que he après a nivell personal ho he aprofitat professionalment.


Tindràs moltes anècdotes, molts moments per recordar, molts bon records.


Són moltes les coses a destacar... impossible explicar-les bé en tan poc temps. El més important és que m’he sentit valorada i he pogut ser jo mateixa. Mirant enrere, me n’adono que en situacions de dificultat o repte a nivell professional i també personal, mai m’he sentit sola. També destaco la capacitat d’adaptació que vàrem mostrar durant la crisi del 2008, que ens va començar a afectar seriosament a partir de 2010.


He gaudit especialment amb les dinàmiques de cohesió d’equip que s’han fet en diferents jornades. Moltes reunions d’equip han estat màgiques i lluminoses, hi ha cristal·litzat la creativitat, la descoberta i el talent compartit.


Sempre és difícil definir-se a un mateix, atribuir-se adjectius. Però ens agradaria que ens diguessis com et veus. Quins trets destacaries de la teva personalitat?



Diria que sóc bastant positiva, força empàtica, molt reflexiva, força flexible i creativa. Ara bé, també sóc poc metòdica, insuficientment ordenada, i força desmemoriada. No hi ha manera que recordi les dates dels aniversaris dels companys i companyes... sempre quedo fatal!



De fet, a partir d’ara canviarà la manera en què participes a l’entitat. Això vol dir que dedicaràs més temps a altres activitats?


Hi ha moltes coses que ja estic fent ara que m’he retirat parcialment. En aquest sentit continuaré a la Junta directiva de l’Associació. Continuaré aprenent a pintar de la mà d’un mestre impressionista, continuaré fent d’àvia, ja que entre agost i novembre ja seran tres néts i una neta. Continuaré fent activisme, faré més muntanya, escapades amb la furgo...


Des de fa poc més d’un mes, sóc vocal a la Junta del Col·legi Professional del Treball Social, al TSCAT. Em va semblar que, en l’actual context, valia la pena col·laborar en posicionament metodològic i polític. Veurem com va. Potser més endavant faré quelcom a nivell del que m’hagués agradar fer i ha quedat al tinter.


I... ja ho veuré, vull paladejar la sensació d’obrir una pàgina en blanc en la meva vida


No cal dir que et desitgem molta felicitat i que gaudeixis moltíssim d’aquesta nova etapa, en nom de tot l’equip de VINCLE.


El meu desig pels companys i companyes també és que siguin molt feliços treballant en el que els agradi, en el que sigui coherent per ells, en el que els faci créixer i tinguin la impressió que amb això contribueixen a millorar les coses. I l’Entitat, més enllà de la visió, que creixi en consistència i qualitat.