top of page

PUBLICACIONS

Actualitat

"La mediació comunitària és un recurs potent i transformador però sovint poc conegut"



La nostra companya Gemma Sánchez és una professional de la mediació amb més de quinze anys d'experiència en l'àmbit comunitari.


La Gemma ha treballat als àmbits de la recerca, la docència i la gestió pública, amb la mirada sempre posada en la dinamització i participació ciutadana i en la mediació i gestió del conflicte.


Parlem amb ella per conèixer millor la seva trajectòria formativa i professional i les seves funcions actuals a VINCLE en el marc del Servei de Mediació Veïnal de Montcada i Reixac i dels programes Som Comunitats i Veïnat en Xarxa.



Hola, Gemma. Ets llicenciada en geografia i història i vas cursar un postgrau relacionat amb la conservació del patrimoni. Ens podries explicar una mica què et va portar a dirigir els teus estudis a aquest àmbit?

Des de ben petita, alguns esdeveniments històrics em despertaven un gran interès, i aquest interès es va transformar en fascinació gràcies a un professor que vaig tenir durant els dos darrers anys de primària. Vaig tenir la gran sort d’estudiar en una escola de Badalona que utilitzava una metodologia poc ortodoxa per l’època, estem parlant de fa uns quaranta cinc anys, i en aquell moment no era gens habitual que les escoles treballessin per projectes. Apreníem a través de l’experimentació i la creativitat i potser per aquest motiu jo no tenia la sensació d’estar estudiant, però sí tenia la sensació d’estar-ne gaudint. Encara recordo l’obra de teatre musical que vam fer per treballar el “Descobriment d’Amèrica”, o el còmic sobre la Revolució Francesa.


Després, mentre estudiava secundària, em van sacsejar alguns esdeveniments del panorama internacional que estaven succeint en aquell moment, i em vaig començar a plantejar estudiar periodisme amb la voluntat d’especialitzar-me a cobrir les notícies d’algunes zones en conflicte.


La veritat és que durant els anys que vaig passar a l’institut em vaig dedicar més a la vida social que als estudis i això va fer que no pogués accedir a periodisme, així que em vaig inscriure a Geografia i Història. Em vaig especialitzar en Història de l’Art i una vegada finalitzada la carrera vaig voler complementar els estudis amb el postgrau de Conservació del Patrimoni, amb la idea de treballar en l’àmbit museístic.

 

Has estat una professional vinculada a la recerca i la consultoria, participant en diversos projectes d’investigació. Quins han estat aquests treballs?

Entre els anys 2012 i 2014 vaig ser membre del Grup de Recerca de Participació Ciutadana i Moviments Socials de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (UAB) i era responsable de la coordinació i la dinamització de grups de discussió respecte de diferents projectes en l’àmbit de la participació ciutadana.


I com a consultora he treballat en encàrrecs per a la Diputació de Barcelona com el “Pla de convivència i ciutadania d’Osona” o la  “Reordenació dels espais participatius institucionals de Sabadell”.

 

La docència també ha format part de la teva trajectòria laboral. Àrees com la llengua, la inserció laboral o la formació professional. Què creus que t’ha aportat professionalment la teva tasca com a docent?

La meva experiència com a docent m’ha permès conèixer i entendre la diversitat des de diferents òptiques. He tingut la gran sort de treballar amb grups diversos i amb necessitats complexes i això m’ha obligat a ressituar-me constantment com a professional.

 

Ara bé, la dinamització i la mediació comunitària ha estat sempre un dels pilars principals del teu treball...

Sempre, des d’un vessant o altre, he estat vinculada a l’àmbit comunitari. Del 2003 al 2011 vaig realitzar les funcions de gerència de l’Ajuntament de Figaró-Montmany, el primer mandat com a alcaldessa i el segon com a 1a tinent d’alcalde i gerent. En aquella època l’Ajuntament no disposava de personal tècnic i alguns dels regidors/es, pel nostre perfil professional, desenvolupàvem aquest doble rol entre càrrec electe i equip tècnic.


"En l’acompanyament a les comunitats veïnals, cada vegada ens trobem amb més casos de salut mental i soledat no desitjada"

Durant aquells anys vaig poder treballar en diferents projectes d’intervenció comunitària i em vaig trobar en diferents situacions que van fer que anés desenvolupant una certa habilitat en la gestió dels conflictes i la mediació comunitària. Més tard, vaig decidir formar-me com a mediadora comunitària i així poder acreditar formalment la meva experiència.


Del 2016 fins al 2021 vaig treballar com a tècnica d’intervenció i mediació comunitària a l’Ajuntament de Vic, essent la tècnica referent del Programa Veïnat+ per a la dinamització i l'acompanyament a les comunitats veïnals amb necessitats complexes, en un programa transversal de l’Oficina Local d’Habitatge, el Servei de Mediació i el Departament de Benestar Social.

 

L’any 2014 vas residir a Nova York, on vas participar en diferents iniciatives comunitàries. Com va sorgir aquesta oportunitat i com van ser aquestes experiències?

La meva parella va tenir l’oportunitat de sol·licitar una estada temporal per fer recerca a la New York University, i vam decidir que si la hi atorgaven, ho plantejaríem com una aventura familiar. No va ser gens fàcil perquè tenim tres fills i vam experimentar, tot i que més o menys des d’una posició de privilegi, què suposa sortir de la zona de confort i passar per un procés d’adaptació pel que fa a la llengua, a la cultura, a l’escolarització...


Mentre vam ser a Nova York, bàsicament em vaig ocupar d’acompanyar als meus fills en el procés d’adaptació, però també vaig aprofitar per col·laborar com a voluntària a algunes iniciatives comunitàries com el grup International Spouses/Partners English Program (ISEP) de la New York University o el Crown Heights Community Mediation Center de Brooklyn, on una de les tasques de l’equip de mediació i del personal voluntari era la intervenció a través de diferents projectes per reduir els casos de violència entre grups als barris de Brooklyn.   

 

Actualment, ets tècnica d’intervenció i mediació comunitària a VINCLE i referent al Servei de Mediació Veïnal de Montcada i Reixac. Ens pots explicar breument quan va iniciar aquest projecte i en què consisteix?

El servei es va posar en marxa al mes de novembre de 2023 i forma part del projecte Viu la Ribera! de l’Ajuntament de Montcada i Reixac. Es tracta d’un programa de suport i acompanyament a les comunitats veïnals del barri de la Ribera amb l’objectiu de millorar la seva situació i el sentiment de pertinença al barri.


"La mediació permet fomentar el diàleg i la cohesió social, reforçar les relacions entre les persones, millorar la convivència i promoure actituds que facilitin l’entesa"

Al llarg dels primers mesos es va fer una diagnosi per saber l’estat actual de les comunitats i en aquests moments estem iniciant les actuacions de suport tant en aspectes relacionats amb l’organització i el funcionament, com en la gestió dels conflictes i la millora de la convivència, i segons les necessitats específiques de cada comunitat.

 

Darrerament, també has assumit la tasca de coordinació de dos nous projectes a VINCLE. Es tracta dels projectes Som Comunitat i Veïnat en Xarxa. Què ens pots explicar d’aquests programes?

En l’acompanyament a les comunitats veïnals, cada vegada ens trobem amb més casos de salut mental i soledat no desitjada. Sovint els equips tècnics no disposem de les eines necessàries per poder fer un bon abordatge de la situació. Som Comunitat, en el cas de la salut mental, i Veïnat en Xarxa, en el cas de soledat no desitjada, són dos programes amb un enfocament transformador que ens han de permetre sensibilitzar a la ciutadania i sobretot al veïnat de les comunitats veïnals sobre aquests dos temes.


La meva tasca, en aquest cas, és fer la coordinació de l’equip tècnic que està format per dues psicòlogues socials i una treballadora social. Les intervencions es duran a terme en diferents territoris de Catalunya segons les derivacions de casos que ens puguin fer els tècnics de referència.

 

Quan parlem de dinamització i mediació comunitària, quines creus que són les principals dificultats i reptes que presenten? I quins són els objectius que es volen aconseguir?

Crec que la mediació comunitària és un recurs potent i transformador però sovint poc conegut. No només per part de la ciutadania, sinó també per altres serveis que treballen en l’àmbit social. En aquest sentit, un dels principals reptes de la mediació és aconseguir fer xarxa.


Amb la mediació es vol aconseguir fomentar el diàleg i la cohesió social, reforçar les relacions entre les persones, millorar la convivència i promoure actituds que facilitin l’entesa i el respecte entre el veïnat, com ara l’empatia, l’escolta activa o el reconeixement de l’altra. 

 

Ja fa uns mesos que treballes a VINCLE i has pogut veure com treballa l’entitat. Quina valoració fas del seu equip i de la seva acció social? T’agrada treballar a VINCLE?

Em sento afortunada de formar part de l’equip de VINCLE. Fa pocs mesos que hi treballo però en aquest temps he fet nous aprenentatges, he compartit i he tingut l’oportunitat de treballar amb diferents serveis, la qual cosa valoro molt positivament. La veritat és que en tot moment m’he sentit molt valorada i atesa, sobretot per la meva referent, la Mireia Rovira, que té molta cura del seu equip.

Comentarios


Ancla 1
bottom of page