PUBLICACIONS

Actualitat

"VINCLE ha estat una part molt important del meu projecte vital"

Entrevista a Xavier Sant, antic treballador de VINCLE i actual membre de l'Assemblea de Socis de l'entitat

Publicat el 30/06/22


Quan va començar la teva relació amb VINCLE?

La meva vinculació amb VINCLE va néixer pràcticament al seu mateix inici com entitat.


Vaig contactar amb el Francesc X. Rodríguez a través d’un amic comú, i em vaig incorporar com educador social a l’equip que ja estava treballant al barri de Sant Roc de Badalona, dins de l’oficina de remodelació de barris, que en aquell moment gestionava l’equip d’en Pere Serra. Això va ser al juny del 2002.



Anteriorment, havies estat treballant amb gent gran. Ens podries explicar com va ser aquesta experiència laboral?

Durant 8 anys vaig treballar a la cooperativa d’educadors de Càrites, al centre de Dia del Mil·lenari, al barri del Raval. Per atendre professionalment amb gent gran és necessari adaptar-se al seu ritme vital. Estem acostumats al ritme que ens marca la societat on tot ha de ser al moment i amb gran dinamisme. Això amb la gent gran no funciona.


S’ha d’entendre el temps, el seu ritme, que és molt més pausat per poder respondre a les seves necessitats. Aprens a escoltar molt, tenir paciència, no jutjar, respectar els seus temps i els seus silencis, acceptar les pèrdues... També és molt enriquidor, ja que la gent gran té un saviesa que, si saps escoltar, et transmeten sense demanar res a canvi. Recordo encara avui converses emocionades de vides molt dures però també molt riques.


Quins són els motius que et van portat a treballar al Tercer Sector?

La meva dedicació al tercer sector ve de lluny. Ja de molt jovenet i com a animador del MIJAC (Moviment Infantil i Juvenil d’Acció Catòlica de Catalunya) participo amb altres joves acompanyant nens i nenes del barri de Besòs i el Camp de la Bota.


“Mediar és poder intervenir davant els conflictes que es produeixen en l'àmbit comunitari; escoltar les parts, no jutjar, proposar i buscar camins de trobada"

Aquesta experiència és la que em fa descobrir la necessitat de lluitar per un món més just i amb menys diferències socials i econòmiques dins del nostre entorn més proper. És per aquest motiu que, del món del lleure, connecto posteriorment al món social professional, que em porta a treballar amb segments de la societat més desprotegits i silenciats (diversitat funcional, gent gran, barris en transformació).


Com et defineixes com a professional? Quins trets creus que et caracteritzen?

Crec que soc una persona que facilita la feina d’equip. Intento aportar i facilitar el treball dins de l’equip. També em defineixo com a treballador de carrer que gaudeixo del contacte personal amb les persones i famílies amb què treballem i, per tant, intento ser proper. Crec que soc pacient i amb capacitat d’escolta. M’agraden els nous reptes i la resposta davant de noves propostes acostuma a ser un sí.


Ja dins de VINCLE em considero una persona que s’ha esforçat a divulgar el significat de l’entitat als nous tècnics i tècniques amb els quals he tingut la oportunitat de treballar. En canvi, he de reconèixer que soc una mica desorganitzat i sobretot poc amant dels “ordinadors”, és a dir del treball d’oficina (programacions, memòries...). Aquesta faceta l’han patit en especial les meves caps i coordinadores (Judith, Francina, Mireia).



Un cop ja incorporat a VINCLE, vas començar a treball en l’àmbit de l’habitatge, sobretot en el suport socioeducatiu a barris en procés de remodelació. Com va ser aquesta primera etapa?

Va ser una etapa d’aprenentatge. Vaig descobrir quin era el paper de l’educador dins d’una oficina d’habitatge. Però també igualment d’important va ser donar valor a la feina que fèiem a la resta de companys i companyes de l’oficina i, per tant, crear equip i capacitat de treball conjunt.


“La feina en barris d'especial complexitat ha de ser molt transversal i amb una política d’inversions que puguin donar resposta a les noves necessitats"

Descobrir que malgrat que el programa estava acotat a una part de la població en procés de remodelació, la nostra figura podia ajudar significativament a moltes més famílies inicialment no incloses en el programa i necessitades d’acompanyament i formació. A poc a poc es van anar integrant, i va acabar esdevenint un servei totalment integrat dins de l’oficina de remodelació.


Aquesta etapa va durar més de 8 anys, la majoria dels quals amb l’acompanyament de la Judith Cobacho, amb qui vàrem gaudir i patir plegats una gran quantitat d’històries. Guardo un gran record, i perquè no dir-ho, crec que es va fer molt bona feina, que encara avui té continuïtat a VINCLE.


Vas ser present a zones com Sant Roc a Badalona o en diagnosis socials a Can Garcia (Manlleu), el Carmel (BCN) o Sant Joan (Figueres). Quines particularitats creus que tenen aquests barris i quin és el tipus d’intervenció que s’hi fa?

Evidentment, són barris amb moltes mancances, però també són barris amb molta història al darrere de lluites veïnals per defensar i reivindicar els seus drets. Son barris que, en les darreres dècades, han patit una certa despoblació, doncs els fills i filles de les primeres generacions han marxat i s’han quedat només gent molt gran.


Aquesta situació ha provocat un canvi de paradigma, amb la substitució de la població mal anomenada autòctona per població de les noves migracions. La nova realitat ha trasbalsat el funcionament del barri amb noves botigues, noves tipologies de famílies, idiomes, cultures...


És per això que la feina en barris d'especial complexitat ha de ser molt transversal entre els diferents serveis i entitats que participen, donant veu a les diverses realitats, combatent les falses creences i rumors, i amb una política d’inversions que no siguin només de cara a la galeria, sinó que puguin donar resposta a les noves necessitats.


Aquesta feina també necessita el seu temps i no valen programes efímers, creant unes expectatives que posteriorment es desfan com un terròs de sucre i per tant el que queda a la població és frustració i desconfiança en posteriors projectes.


Posteriorment vas treballar com a mediador en l’àmbit de les comunitats veïnals. En què va consistir aquesta feina?

Cal diferenciar la feina de mediador comunitari dins de l’àmbit de l’habitatge a la de dinamitzador de comunitats, encara que en algun dels programes de VINCLE aquesta figura és la mateixa. Com a mediador l’exemple més important per a mi va ser la participació dins de l’oficina d’habitatge de Salt.



Mediar és poder intervenir davant els conflictes que es produeixen en l'àmbit comunitari; escoltar les parts, no jutjar, proposar i buscar camins de trobada, evitar les veritats dogmàtiques. Tot això amb l’objectiu de treballar els conflictes des del diàleg i el pacte.


Com a dinamitzador el treball dins del programa de col·laboració amb l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, és la de potenciar l’organització de les comunitats que són pròpies de l’Agència perquè puguin ser tan autònomes com sigui possible. Per tant, és cabdal el fet de poder constituir les juntes, que es facin les reunions veïnals corresponents, que els acords quedin registrats i es portin a terme o facilitar el contacte amb la mateixa Agència.


És una feina a vegades feixuga i molts cops amb contradiccions, davant una entitat tan complexa. És per això que ha estat de gran ajuda el treball amb coordinació amb l’equip d’habitatge, liderat per la Mireia, on poder compartir els neguits, inseguretats, propostes i èxits.


També vas participar amb un projecte per a la Marató de TV3 l’any 2012. Ens podries explicar com va sorgir?

Va ser un projecte curt d’un any de durada, amb un equip de tres persones (Judith com a coordinadora i l’Anna Anta i jo com a tècnics). El projecte estava enfocat a donar un suport a famílies que ja estaven dins dels projectes propis de VINCLE del moment.


A través de les propostes que rebíem d’aquest programa, la intervenció era curta i molt concreta: Un ajut econòmic per pal·liar situacions d’emergència concretes i com a contraprestació unes jornades formatives dins de l’àmbit de la llar.


“Estic content per la feina feta durant tant de temps, de la quantitat de vivències viscudes i de les companyes i companys amb qui he pogut treballar i compartir infinitat d’experiències"

Els ajuts no eren mai un lliurament de diners directe, sinó en altres conceptes com ara la compra de material escolar, pagaments de factures de serveis llum, gas i aigua, compra d’alimentació bàsica, intervencions per comprar ulleres per infants, etc.


I finalment, va arribar el moment d’acabar la teva relació laboral amb VINCLE. Com vas viure aquest moment?

Van ser uns dies viscuts de manera molt intensa, de sentiments contradictoris. També el fet d’estar en plena pandèmia va dificultar un comiat natural. Jo, que soc persona d’abraçades, no les podia fer. Per tant, no ha estat l’adéu desitjat.


El dia del comiat definitiu, dins d’una jornada de formació telemàtica, sol a casa davant de l’ordinador i veient les cares de les companyes i companys, sense poder estar tots junts, em va entristir una mica.


Malgrat això, estic content per la feina feta durant tant de temps, de la quantitat de vivències viscudes, que em fan ser una mica més savi, de les companyes i companys amb qui he pogut treballar i compartir infinitat d’experiències i de l’amistat amb majúscules amb molts d’ells que guardaré per sempre com un gran tresor.


Què ha significat VINCLE per a tu? I què creus que hi has aportat?

Per mi VINCLE no ha estat una feina simplement per cobrar un sou i poder viure. Es va convertir molt aviat en una part important del meu projecte vital. Molts cops he sentit dir al Francesc que VINCLE és un grup de treball, on cada un aporta les seves experteses per un fi comú.


Jo crec que he aportat dedicació, estima, senzillesa, atenció a les necessitats de les famílies ateses, però també de les companyes i companys de l’entitat. Crec que, de forma modesta, he procurat fer comunitat i fer xarxa. En fi, si puc dir-ho de forma poc professional ara que estic jubilat, “crear bon rotllo”.


Com veus l’entitat avui en dia i quins canvis creus ha experimentat des dels seus inicis?

El VINCLE del 2002, format per una dotzena de persones, no té gaire a veure amb la complexitat d’avui. Això és fruit del creixement de tots aquests anys, del treball del dia a dia d’un grup de treballadors i treballadores de l’àmbit social que tenien i tenen molt clar que el tercer sector és avui si cal més important que mai.


VINCLE està en un procés de canvi molt necessari i interessant. Les eines del 2002 ja no són vàlides el 2022 i conseqüentment, és fonamental la capacitat de canvi i transformació. Dins del món social també s’ha despertat una certa lluita empresarial per aconseguir els concursos i subvencions, a vegades no gaire ètic. És per això que l’entitat s’ha d’adaptar a aquesta situació per no desaparèixer, però mantenint per sobre de tot els seus valors i conviccions.


Quin és el teu desig per VINCLE de cara al futur?

Evidentment desitjo que durant molts anys segueixi sent una entitat reconeguda per la seva qualitat en el servei. Una entitat capaç de donar respostes a les diferents i noves necessitats de la societat catalana, lluitant per la millora de condicions de les persones més necessitades i oblidades. Sense caure en el clientelisme, sinó treballant al costat dels més vulnerables amb respecte i amb la convicció de què tothom, malgrat les diferències i condicions, és el màxim responsable i protagonista de la seva vida. Desitjo de tot cor una llarga vida a VINCLE.

82 views