Explica’ns una mica qui és en Paco Estellés...
Vaig néixer a València, però per motius de feina els meus pares van venir a Barcelona quan jo tenia un any, en teoria era un trasllat temporal, però aquí estem. És cert que, pel fet de tenir la família allí, vaig passar moltes temporades amb ells, especialment quan era més petit, però també després, per les vacances, per falles, per les festes nadalenques... és per això que em sento valencià, tot i que ja de gran no he tornat tant.
Vaig créixer al barri de La Pau, un dels molts barris que es van construir per acollir a la població immigrada que va arribar als anys 60 i 70 a Barcelona. El pare i la mare treballaven molt i nosaltres passàvem molt del temps al carrer amb els amics, protegits per tots els veïns i veïnes que estaven pendents una mica de tots. Era època de bandes als barris, la majoria de nosaltres vam poder evitar caure en elles. També de drogues, d’heroïna. No tots van poder escapar d’aquest mal.
A banda dels amics del carrer vaig trobar un espai al MIJAC de La Pau. El MIJAC és un moviment eclesiàstic que treballa per la promoció dels infants als barris populars. Aquí em vaig trobar a gust, vaig començar de nen i vaig acabar anys més tard sent-ne el responsable. Van ser anys de compromís amb el barri, amb els infants i joves, de compromís militant a la Joventut Obrera Cristiana (JOC) i d’adult a la Germanor Obrera d’Acció Catòlica (GOAC).
Dins aquest ambient vaig conèixer l’Anna, amb la que vàrem formar una família. Hem viscut sempre en aquesta mateixa zona de Barcelona (La Verneda i Besòs) i aquí s’han criat els nostres dos fills, en un ambient de barri popular i vinculats a les realitats d’església de la zona.
Quins són els motius que et van portar a treballar al Tercer Sector?
El meu voluntariat en el lleure em va portar a treballar ja amb 18 anys en temes de dinamització comunitària (Consell de la Joventut de Barcelona) i després com a monitor de lleure i animador sociocultural. Quan vaig haver d’escollir carrera primer vaig pensar en psicologia, però l’any següent d’haver començat, va sortir la Diplomatura de Treball Social i m'hi vaig apuntar. Mentre estudiava al matí vaig poder treballar a les tardes i quan vaig acabar la carrera, em van oferir feina de Treballador Social on havia fet les pràctiques, al barri de La Mina, i així vaig començar a treballar a l’administració pública, primer a nivell municipal i després autonòmic, on vaig estar fins l’any 1997.
Durant aquest temps de treball a l’administració, feia voluntariat en entitats del tercer sector al barri de La Mina: Ràdio La Mina, Coordinadora de Joventut del barri de La Mina, Grupo Unión... La meva experiència dins de l’administració va esdevenir en els darrers temps una mica decebedora per les dinàmiques constants de canvis a escala política, que afectaven directament al nostre treball, al meu treball. Era una època de recerca de reptes i aquesta feina no m’omplia. Els Salesians em van oferir feina per coordinar l’acció social que estaven duent a terme i el repte em va semblar enriquidor.
Actualment, ets el responsable de Salesians Sant Jordi, entitat que aglutina les Plataformes d’Educació Social dels salesians a Catalunya. Com funciona aquesta entitat i quin paper hi desenvolupes?
Salesians Sant Jordi, és el NIF que aglutina les nou plataformes d’educació social que els salesians tenen a Catalunya. Una PES, com li diem nosaltres, és un centre que desplega serveis i projectes per atendre els infants, adolescents, joves i les seves famílies, en un barri o territori normalment en situació de vulnerabilitat social.
La nostra missió és atendre de manera integral aquestes persones afrontant les mancances de tipus educatiu, cultural o social, que els impedeix el seu creixement personal mirant que puguin exercir la seva ciutadania amb total normalitat. Aquesta missió es fonamenta en els valors de l'acolliment incondicional, el bon tracte i la protecció de la infància, l'acompanyament individual, la flexibilitat i l'educació, una política de recursos humans de qualitat, la implicació al territori, el treball comunitari i el treball en xarxa, promovent la participació i assegurant la transparència en la gestió.
Actualment Salesians Sant Jordi està present a diferents barris de Barcelona, Girona, Lleida, Mataró, Sant Adrià de Besòs, Sant Boi de Llobregat, Sabadell i Terrassa: La Maurina. Atenem 4.014 persones amb 197 professionals i 83 voluntaris, des de 85 projectes diferents. La meva tasca és ajudar a coordinar aquesta gran feina que es desenvolupa en benefici dels infants, adolescents i joves més necessitats.
Creus que, a Catalunya, la figura de la persona educadora social està prou valorada? A quines dificultats creus que s’enfronten les professionals que, avui dia, opten per dedicar-se a aquesta disciplina?
Fa temps que tinc la sensació de que no s’està cuidant prou bé la figura de l’educador/a social, especialment els que treballen en el Tercer Sector Social. Les administracions no reconeixen prou la feina que s’està fent i no estan ajudant a fer que hi hagi unes remuneracions adients i en sintonia amb la gran feina que es desenvolupa.
Per exemple, no acabo d’entendre que no s’hagi pogut equiparar el sou en el conveni amb el de llicenciat. Cal tenir present que al conveni actual del sector encara se’ls considera com a diplomats, quan fa molts anys que són graus com ho poden ser els psicòlegs, els pedagogs, o altres professionals de l’acció social.
Cal que aquest reconeixement no sigui una opció d’algunes entitats i que sigui el sector qui faci el reconeixement de forma generalitzada, però per a fer-ho cal que les administracions que contracten, subvencionen, concerten els serveis socials, assumeixin aquest repte i apugin el preu dels serveis que presenten les entitats del Tercer Sector per tal de poder assumir aquest cost i reconeixement.
També has participat activament a la Federació d’Entitats d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (FEDAIA). Novament vinculat a l’àmbit de l’educació i la infància. Quina tasca hi vas fer?
A la FEDAIA vaig començar representat dins de la Junta Directiva la comissió de Centres Oberts. Uns anys després vaig exercir la tasca de Vicepresidència. Des d’aquesta responsabilitat vàrem impulsar la creació de la Plataforma d’Infància de Catalunya, que es va vincular a la Taula de Tercer Sector Social i de la que vaig ser el responsable durant tres anys.
Des de FEDAIA, representant a Salesians Sant Jordi, sempre vam treballar per millorar la situació de la infància, incidint en les polítiques públiques adreçades a ella i ho fèiem amb propostes de millora. La FEDAIA sempre s’ha caracteritzat per buscar el bé comú, per treballar per la infància a través de totes les seves entitats, millorant tant l’atenció com la qualitat dels serveis que es presten en el seu conjunt.
És una gran feina, d’anàlisi compartida de la realitat, de repensar entre totes les entitats el que s’està fent i com es podria millorar, i d’incidència política per fer veure als responsables de les administracions que les propostes de millora són les més adients per atendre la infància en risc. Tinc molt bon record de la feina que es va fer en aquella època i que continua avui en dia amb la Junta Directiva actual.
I pel que fa a VINCLE, quina ha estat la teva relació amb l’entitat des dels seus inicis?
Amb el Francesc X. Rodríguez i la Francina Planas vàrem coincidir treballant a la Generalitat, a la Direcció General de Serveis Comunitaris en el Servei de Plans i Programes, desenvolupant actuacions comunitàries en barris en situació de vulnerabilitat social, també treballant en processos de reallotjament de població barraquista.
Quan se li va plantejar al Francesc si volia fer-se càrrec del procés de Rehabilitació del barri de Via Trajana, algunes de les persones que havíem treballat plegades ens vàrem plantejar si podíem aprofitar la nostra expertesa per afrontar aquest repte i a més fer-ho des del nostre voluntariat, sense deixar les nostres feines anteriors. Així que ens vàrem posar a idear el projecte, vàrem contractar el personal necessari per a dur-lo a terme i el vàrem estar seguint i acompanyant, fent reunions de tarda i nit.
A aquest projecte el van seguir altres propostes. En Francesc i la Francina van canviar la seva activitat per dedicar-se professionalment a VINCLE i jo em vaig mantenir en la meva feina actual, acompanyant VINCLE ja d’una manera més llunyana, com a membre de la Junta Directiva, però sense una implicació tan gran en el seu funcionament quotidià.
VINCLE ha viscut darrerament un moment de canvi, de transformació. Què en penses sobre aquest procés i com veus el futur de l’entitat?
El canvi pel qual ha passat VINCLE es deu, per una part, a la necessitat d’afrontar un nou model organitzacional ja que ha canviat la Direcció General i al fet que les persones fundadores han marxat de la primera línia. I, per un altre costat, a la necessitat d’afrontar el canvi organitzacional amb una relectura dels àmbits d’incidència de l’entitat.
La reestructuració orgànica s’està enfrontant de forma encertada. Caldrà anar ajustant allò que és novetat per a tothom i la realització del Pla Estratègic de l’entitat està ajudant a ressituar cap a on volem que vagi l’entitat en el futur. Crec que s’estan posant unes bases sòlides per afrontar el futur amb èxit.
Quins són els reptes socials més importants i urgents que té el Tercer Sector per endavant i, en concret, una entitat com VINCLE?
El Tercer Sector té com a principal repte saber fer entendre a la societat en general i a les administracions en concret el valor afegit que aporta en la gestió dels serveis d’atenció a les persones i a la comunitat. Sovint es creu que aquests serveis que s’han de garantir com a drets per a les persones més necessitades, només es poden prestar de forma adequada des de l’administració pública.
El cert és que és aquesta qui els ha de garantir mitjançant els recursos públics i els pressupostos de les administracions, però això no implica que també s’hagin de prestar sota el seu paraigua. Segons el meu parer, la gestió dels serveis públics és responsabilitat de la societat civil. És aquesta qui ha de valorar quins són els mecanismes més adients per a gestionar els recursos públics, i segons crec, és tan lícit fer-ho des d’una estructura pública, com fer-ho des de les entitats socials, aprofitant el seu arrelament territorial, la seva vinculació a la comunitat, la capacitat de mobilització social, la comprensió de les necessitats, etc...
El que cal és que es faci des de criteris d’igualtat públic-privada que en aquests moments no es donen. Sembla que la prestació de serveis des del Tercer Sector només es faci per criteris d’estalvi econòmic i no pel valor afegit que hi ha darrera de la seva acció. Encara hem de fer molta feina perquè es produeixi el canvi desitjat.
Com et defineixes com a professional i com creus que et veuen els teus companys i companyes? Com resumiries la teva trajectòria en aquest sentit?
Caldria preguntar-li a la resta com em veuen, però jo intento ser una persona implicada en la meva feina, responsable, propera als altres, que col·labora en dinàmiques de gestió organitzacional basades en la corresponsabilitat, des de la qual s’exerceix el rol que a cadascun li pertoca, un company més, cal veure si ho aconsegueixo.
A banda de l’aspecte professional, com és en Paco en el seu dia a dia? A què t’agrada dedicar el teu temps lliure?
Soc una persona molt familiar, amb una família extensa i també amb molts amics i amigues. Amb la meva dona dediquem molt temps a estar amb ells, a trobar-nos amb qualsevol excusa. Fora d’això m’agrada llegir, passejar, sortir... Però la veritat és que dedico molt temps als altres. A banda de la meva feina als Salesians i a VINCLE, soc soci de diferents entitats socials amb qui intentem fer un món més humà.