top of page

"El primer repte de l'interculturalisme és garantir drets a les nouvingudes i combatre el racisme"

Entrevista a Sílvia Durany, coordinadora tècnica de l'àrea d'Interculturalitat de VINCLE

Publicat el 29/10/21


Ens reunim amb la Sílvia a les oficines centrals de VINCLE al Carrer Marina de Barcelona, tot i que ella treballa a mig camí entre la ciutat comtal i les comarques gironines, on coordina diversos programes adreçats a col·lectius de persones migrades i minories ètniques.


Com a responsable de l'àrea d'Interculturalitat de l'entitat, volem parlar amb ella sobre les diferents iniciatives que VINCLE està desenvolupant en aquest àmbit i també sobre les polítiques públiques i reptes de futur als què s'enfronta el Tercer Sector i l'Administració Pública en els processos d'integració d'aquestes persones.




Hola, Sílvia. Primer de tot: Quan vas entrar a treballar a VINCLE i com va ser la teva incorporació?


A l’octubre de 2014 vaig començar a VINCLE com a voluntària en un programa de nova creació a Salt, fent intervenció comunitària amb persones migrades. També fent algunes tasques de gestió a la delegació de Girona, que en aquell moment tenia molt poca activitat.


Després d’aquesta experiència com a voluntària, VINCLE em va contractar com a tècnica per al mateix programa, on vaig estar treballant-hi 4 anys. Paral·lelament, continuava realitzant tasques de gestió i poc a poc vaig agafar coneixement i rodatge, que més tard i amb la confiança de la direcció, em va permetre iniciar el rol de coordinadora de programes en l’àmbit de les migracions.


Havies tingut anteriorment experiències laborals al Tercer Sector?


Sí, quan vaig acabar el Grau de Treball Social vaig treballar en l’àmbit de la gent gran. Concretament vaig treballar al Centre de Dia Onyar de Girona durant un any i mig, fent de treballadora social i de coordinadora suplent.


“M'agrada procurar espais i temps per reflexionar, més enllà dels propis projectes, sobre les especificitats de la intervenció en l'àmbit de la Interculturalitat"

És un àmbit que em va agradar molt. El meu treball al centre no era assistencial, però si ho era la missió del Servei. Crec que començar la meva trajectòria professional en un servei d’aquesta tipologia em va servir per copsar la necessitat de la tasca professional davant les necessitats més primàries de les persones, i per tant, situar amb valor la tasca del sector social.


Quins trets creus que et defineixen com a professional? I com els apliques a la teva àrea i a la tasca de l’entitat?


Considero que soc molt rigorosa amb la meva tasca professional i també en l’àmbit personal. L’autoexigència en aquest sentit em porta a ser-ho també a la feina i amb els companys i companyes. Crec que aquesta manera de ser ajuda als equips amb els quals treballo diàriament en la planificació i desenvolupament de la feina.


També sóc una persona d’idees clares -que no vol dir idees fixes-. De vegades la feina del dia a dia no ho facilita, però m’agrada procurar espais i temps per reflexionar més enllà dels propis projectes; fer valoració de fons de les polítiques públiques i dels procediments de l’administració, i de les especificitats de la intervenció en l’àmbit de la interculturalitat. El Grup de Treball d’immigració i la Comissió d’Interculturalitat que properament engegarem, en son un bon exemple.


Sóc conscient que el meu tarannà de vegades em porta a ser més persistent a l'hora d’intercanviar opinions i discutir maneres d’enfocar el treball. Potser als meus companys i companyes els resulta feixuc en certs moments (riu), però m’agrada ser propera, i intento donar claredat i el màxim suport quan es requereix.


Com definiries l’entorn on treballes i el teu equip de treball?


La dispersió territorial de serveis i programes fa que el dia a dia dels companys i companyes no sigui estret entre nosaltres. No obstant, des de VINCLE sempre s’ha intentat contrarestar aquesta realitat, donant valor a la coordinació dels serveis i reforçant el creixement professional de tot l’equip a través de la formació i la participació en diferents espais de treball intern de VINCLE.


“El procés de canvi compartit de VINCLE ens està portant a construir un nucli de treball ferm i de gran qualitat professional"

El meu rol dins l’entitat em porta a estar en dos grans grups de treball operatiu. Per una banda l’equip tècnic que conformen totes les professionals dels programes que coordino. Aquest és un equip amb gran valor social. Totes son grans professionals i amb una implicació a la feina admirable. És un equip amb el qual confio i això em fa poder fer la meva tasca amb facilitat i ganes. L’altre equip amb qui treballo diàriament és l’equip directiu i estructural de VINCLE. Amb aquest equip funcionem com un gran engranatge; tots ens necessitem i ens tenim.


Aquests últims anys hem tingut canvis estructurals i relleus importants, i si bé és cert que en alguns moments ha costat trobar la manera de funcionar de nou, crec que el procés de canvi compartit –amb totes les conseqüències que això implica- ens està portant a construir un nucli de treball ferm i de gran qualitat professional.


I com és la Silvia fora de la feina? Quines activitats fas en el teu temps lliure?


La Sílvia fora de la feina és una dona amb responsabilitats de pes. Tinc familiars amb necessitats especials i tinc una filla de cinc anys carinyosa, llesta, alegre que és la meva principal i volguda ocupació. De fet, és la meva companya de vida, que sense saber-ho em dibuixa el full de ruta quan necessito trobar camí.


M’agrada la natura, sobretot la muntanya. Córrer enmig de la natura és una activitat que m’aporta molta energia. Tot i no disposar de gaire temps, m’agrada trobar moments per fer qualsevol tipus d’esport: nedar, ballar, caminar, córrer... I per mi, un dels gran pilars és la vida social. M’encanta compartir moments amb els meus amics i amigues. Tinc una bona xarxa de bones persones que m’acompanyen de fa anys i amb les que tinc la sort de compartir moments i estima.


També participes a la Comissió d’Interculturalitat d’ECAS en representació de VINCLE. Quin és el teu paper (i el de l’entitat) en aquesta Comissió?


L’entitat participa a diferents espais de treball d’ECAS, tant temàtics com territorials. En aquest cas jo represento VINCLE a la Comissió d’Interculturalitat i Diversitats Culturals. Des d’aquest espai de treball estem treballant en un projecte que té per objectiu identificar com d’inclosa tenen les entitats d’ECAS la perspectiva intercultural. Aquest procés ha de permetre a ECAS dissenyar accions d’incidència perquè l’Administració Pública avanci en la inclusió decidida de la perspectiva intercultural.


En quin moment creus que ens trobem actualment pel que fa a polítiques adreçades a la interculturalitat i la diversitat cultural a Catalunya?


És innegable que aquí es fan polítiques ben intencionades per la integració de les persones migrades, també des de l’àmbit local i les entitats socials. No obstant, partim d’un context normatiu de competència estatal; la Generalitat no té competències en la regularització de les persones que arriben al nostre país.


“És difícil treballar la perspectiva intercultural com a model de gestió de la societat quan partim de dues categories de ciutadania: legal o il·legal"

Tenint en compte aquest punt de partida, és difícil valorar les polítiques en pro de la interculturalitat a Catalunya. Perquè tenim una llei d’estrangeria (estatal) que impedeix garantir els drets bàsics de les persones nouvingudes fins a la seva regularització. Llavors, com podem parlar d’interculturalitat, quan d’entrada un dels pilars del model –garantir la igualtat- ja no és possible?



Tot i així, em repeteixo a l’hora de posar en valor la bona intenció de les polítiques a Catalunya, que al 2008 ja va signar el Pacte Nacional per a la Immigració i que darrerament ha impulsat la renovació de l’acord per respondre als reptes de la diversitat cultural, partint del model d’interculturalisme; el Pacte Nacional per a la Interculturalitat.


Quins creus que són els reptes més importants en aquest àmbit i quines mesures s'haurien de prendre des de l'Administració i les entitats socials?


Com deia, és difícil treballar la perspectiva intercultural com a model de gestió de la societat diversa quan partim de dues categories de ciutadania: legal o il·legal, i que a més aquestes condicions porten implícit la disposició de drets tan bàsics com llogar un pis o accedir al mercat laboral.


La perspectiva intercultural es pot anar treballant? Sí, i s’està fent, per exemple en el nostre sector. Des d’ECAS s’ha impulsat una diagnosi per veure l’estat de la perspectiva intercultural a les entitats. Nosaltres mateixos, com a VINCLE engeguem properament una Comissió per desenvolupar i vetllar per un Pla d’Interculturalitat propi.


Per tant, s’està fent feina promovent aquest model, però crec que tenim un repte necessari el qual no podem obviar. En aquests moments, el primer repte de l'interculturalisme és garantir els drets de les nouvingudes i combatre el racisme. I en aquest repte hi estem totes les entitats, totes les administracions i totes les ciutadanes de Catalunya.


Recentment també has començat a coordinar un nou pla de treball per a la Xarxa Romest. Ens podries explicar què és i quins són els objectius immediats d’aquesta xarxa?


La Xarxa Romest és una xarxa de serveis i persones que treballen amb i pel col·lectiu de persones gitanes procedents de l’Europa de l’Est, que s’agrupen per l’observatori de la realitat que viu el col·lectiu i de les estratègies d’acollida, inclusió i cohesió social que s’hi apliquen.


L’objectiu és observar la realitat que viu el col·lectiu, promoure l’intercanvi de coneixement i bones pràctiques, i contribuir a la inclusió d’aquestes persones. De forma immediata ho fem a través de la sensibilització (jornades, publicacions, xarxes de comunicació...), i de l’anàlisi i reflexió (espais de treball, reflexió, diagnosis...).

En quin moment creus que es troba VINCLE actualment i a quins reptes de futur creus que s’haurà d’enfrontar com a entitat del Tercer Sector?


Hem de ser conscients que tot i l’esforç de moltes administracions, de professionals i de la societat en general, la realitat és que tenim una societat amb grans desigualtats. A més, cada dia ens veiem més abocats a patir les conseqüències de la gestió ineficaç a nivell climàtic, territorial i de mercat en termes globals. Així que els reptes a mig i llarg termini no seran fàcils.


Tot i així, com he dit abans, crec que VINCLE s’està situant en uns estàndards de qualitat d’alt nivell i penso que va en camí de consolidar un nucli de treball estructural fort. Crec que aconseguir-ho ens portarà a ser útils per construir la societat solidària, justa i cohesionada que desitgem.


Comments


Ancla 1
bottom of page