La nostra companya Lina Poblet ha estat fins ara la coordinadora del Servei de Territori i Jurídic de SIPHO (Servei d'Intervenció i Mediació en situacions de Pèrdua d'Habitatge i Ocupacions) de l'Ajuntament de Barcelona, gestionat per VINCLE des del 2016, ja que a partir d'aquest mes de març passarà a assumir la direcció del servei. Llicenciada en Dret, la seva tasca s'ha centrat en coordinar l’acompanyament a persones i famílies afectades per desnonaments amb un equip de 18 professionals i en estreta col·laboració amb administracions i serveis socials.
Parlem amb ella per conèixer la seva trajectòria, la seva perspectiva sobre el present i el futur de la problemàtica de l'habitatge i el funcionament intern d'un servei essencial per a l'abordatge de la crisi residencial a la ciutat de Barcelona.
Hola, Lina. Ens pots explicar breument el teu recorregut professional i com vas arribar a formar part de SIPHO?
Soc llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona. En un inici vaig exercir l’advocacia, especialitzant-me en Dret Civil. Aviat vaig accedir a una plaça de Tècnic d’Administració General a l’Ajuntament de Mataró. Més tard vaig entrar a treballar a la Cambra de Comerç de Barcelona, primer a la delegació del Maresme i després a la seu de Barcelona, com a assessora jurídica i secretària del Departament d’Arbitratge i Mediació del Consolat de Mar d’aquesta Corporació Pública. Allà vaig tenir el meu primer contacte amb la Mediació i ja no em vaig poder prescindir.
Vaig cursar un Màster en Mediació professional a la Universitat Pompeu Fabra, coincidint en la crisi immobiliària i vaig veure que era el moment de fer un canvi professional. Vaig fer-me voluntària al Servei d’Intermediació hipotecària de Càritas Girona i vaig treballar com a advocada i mediadora, especialitzant-me en temes d’intermediació hipotecària, arrendaments i tot allò relacionat en matèria d’habitatge. Vaig assessorar i col·laborar amb diverses administracions públiques, com l’Ajuntament de Canet de Mar, l’Oficina d’Habitatge del Consell Comarcal del Maresme, i en el Servei d’intermediació de Deutes Hipotecaris de l’Ajuntament de Premià de Mar.
A través de l’Ajuntament de Canet de Mar, vaig inscriure’m en un taller de la Diputació de Barcelona sobre normes de funcionament intern dels serveis d’allotjament temporal d’urgència, formació que realitzava la Judith Cobacho, directora del Servei SIPHO. Després de finalitzar la col·laboració en la creació d’aquest Reglament per l’Ajuntament de Canet, va sorgir la possibilitat de treballar al Servei SIPHO, on hi havia una vacant a cobrir.
Quina ha estat la teva funció dins del servei com a coordinadora?
Fins ara he estat coordinadora del Servei de Territori i Jurídic del Servei SIPHO, on coordino un equip de 18 tècnics que es troben repartits per les 10 oficines d’habitatge de la ciutat de Barcelona, un equip de 4 juristes i una administrativa assignada a aquesta coordinació. Aquest equip acompanya a les unitats de convivència al llarg de tot el procés de desnonaments, on es dona informació, assessorament, mediació, i acompanyament social i educatiu en el llançament.
La figura de la coordinadora està al costat d’aquest equip en el seu dia a dia. Valida els informes d’avaluació de la vulnerabilitat de les unitats de convivència ateses, assumeix la interlocució amb els òrgans judicials i altres agents implicats en el procés de pèrdua de l’habitatge, es coordina amb les Oficines d’Habitatge i participa en les Taules de Desnonament i seguiment territorial i en reunions de seguiment de casos i llançaments amb grans tenidors. En definitiva, fa un seguiment i coordinació en totes aquelles tasques relacionades amb les situacions de pèrdua d’habitatge.
L’any 2024, SIPHO va gestionar més de 3.276 informes de vulnerabilitat. Com es gestionen aquests informes i quins factors s’hi tenen en compte?
El servei SIPHO intervé en situacions de risc de pèrdua de l’habitatge, fent un acompanyant a les unitats de convivència afectades. Una de les tasques del servei és l’avaluació de la vulnerabilitat de les unitats de convivència afectades per un procés de desnonament. El Servei SIPHO centralitza les comunicacions amb els Jutjats de Barcelona i és l’encarregat de distribuir les diferents peticions d’informes de vulnerabilitat entre els diferents serveis municipals. El servei SIPHO elabora els informes de vulnerabilitat de casos no coneguts per Serveis Socials i de casos en seguiment per les oficines d’habitatge, i que poden tenir una data de llançament propera. Això representa el 80% dels informes realitzats a la ciutat.
"L’estrès i l’impacte emocional en les persones que viuen un procés de desnonament fa indispensable incorporar professionals que puguin oferir un suport psicosocial"
Amb l’entrada en vigor de la Llei 12/2023 pel Dret a l’Habitatge, es va realitzar un nou informe de vulnerabilitat que s’adaptés a la nova legislació. S’introdueixen criteris per valorar la situació de vulnerabilitat econòmica, vinculant-ho a llindars econòmics segons l’IPREM establert, i on ponderen determinats factors de risc social com en el cas que hi hagi fills a càrrec, persones majors de 65 anys o en situació de dependència, etc.
Segons dades també de l’any passat, SIPHO va intervenir en un total de 1738 ordres de llançament. Quines funcions desenvolupa el servei en aquests processos i quina és la seva taxa d’èxit per tal d’aturar-los?
El servei SIPHO realitza funcions d’interlocució i mediació entre les parts afectades, a l'efecte d’impedir la pèrdua de l’habitatge i, en cas de no ser possible, minorar-ne els efectes que aquesta pèrdua pot generar. Realitzem un treball previ per evitar la pèrdua de l’habitatge.
Si això no és possible, el servei assisteix en aquells llançaments on es confirmi presència de vulnerabilitat de les persones afectades, realitzant un acompanyament social durant tot l’acte de llançament, duent a terme tasques de mediació amb els representants de la propietat, i amb les Comissions Judicials, informant de la situació de vulnerabilitat i accions realitzades.
En els últims anys s’ha donat una disminució del nombre de llançaments, a causa de l’aplicació d’algunes normatives vigents, però també, per l’acció preventiva en l’atenció a persones amb risc de pèrdua d’habitatge. La clau és intervenir amb antelació per tal de trobar alternatives adequades a cada realitat i facilitar una primera diagnosi que permeti articular una resposta a cada situació, activant tots els recursos disponibles per a evitar la pèrdua de l’habitatge.
Acompanyem, per tant, a menys llançaments gràcies a aquest treball previ, i molts dels llançaments als quals assistim són acompanyaments a lliurament de claus a la propietat, o sigui entrega de possessió, i casos en què no s’ha pogut treballar una sortida prèvia, on podem acordar entre les parts presents un ajornament d'una o dues setmanes per realitzar una sortida més ordenada de l’habitatge.
En aquests casos, on no es pot evitar el desnonament, com es treballa aquest acompanyament per minimitzar l’impacte emocional i social de la pèrdua de l’habitatge?
Es realitza un acompanyament social i educatiu durant tot l’acte del llançament. Les unitats de convivència afectades tenen al seu costat unes professionals formades que actuen com a referent i els fan suport en un moment tan difícil i complicat. Les tasques són informar, orientar, mediar i coordinar amb els altres actors presents en el llançament i, sobretot, acompanyar i fer contenció emocional a les persones afectades, atenent l’estrès que pot generar la situació creada.
La gestió de SIPHO implica una coordinació constant amb l’Ajuntament de Barcelona i altres institucions. Com és aquesta relació i quins són els principals desafiaments en aquest sentit?
La relació és fluida, constant i basada en la col·laboració. El servei SIPHO ha potenciat el treball de col·laboració entre els diferents agents que intervenen en el procés de desnonament, millorant els mecanismes de comunicació intern. S’ha fet un treball transversal i de col·laboració amb el SAC/CEL (Serveis d’Actes de Comunicació i Comissió especial en Llançaments) amb MMEE, amb els Centres de Serveis Socials a fi i efecte de preveure escenaris, i articular una resposta que generi el menor perjudici possible en les persones afectades.
El nostre principal desafiament és la manca de recursos d’habitatge, i en molts casos, una tramitació llarga en els ajuts econòmics que no s’adapta a la situació d’emergència residencial que es viu en molts àmbits de la societat.
Un dels factors clau de SIPHO és la seva metodologia d’intervenció. Com es garanteix que totes les professionals del servei, gairebé una cinquantena, segueixin un mateix protocol i mantinguin un alt nivell de qualitat en l’atenció?
Durant l’any 2024, el servei va estar immers en un important procés per obtenir la certificació de qualitat. Vam implantar la gestió per processos, creant cinc processos claus en el servei, diversos procediments per diferents fases del procés i establint protocols del servei clars, coneguts i aplicats per tots els professionals, amb la documentació clara i accessible per tot el personal i amb participació activa d’aquests en grups de millora contínua per mantenir un alt nivell de professionalitat. A més ja fa temps que s’ha implantat una avaluació contínua.
L’ús de dades i eines tecnològiques pot ajudar a millorar la detecció i prevenció de casos de pèrdua d’habitatge. Quines noves tecnologies incorpora SIPHO en la seva gestió?
El servei SIPHO ha treballat en la millora de les comunicacions i el report de dades. S’han dissenyat i elaborat diferents graelles de recollida de dades i indicadors del servei. Es generen i recullen molt tipus de dades relacionades amb les persones ateses, les sol·licituds d’informes i comunicacions de llançaments, el nombre d’informes de vulnerabilitat, les dates de llançament, les prestacions activades després dels llançaments, i altres.
Per altra banda, es realitzen diferents tipus d’informes i reports de dades de servei en diferents periodicitats: diari, setmanal i mensual. Així com la memòria anual del servei.
Aquest gener, vas participar en el 2n Congrés sobre Ocupació Il·legal de l’ICAB, representant a SIPHO. Quines aportacions hi vas fer?
El Congrés es va dividir en diferents taules que debatien sobre temes relacionats amb l’ocupació, com l’impacte de l’ocupació en la convivència veïnal, el tractament de l’ocupació en la jurisdicció civil, en la jurisdicció penal.
"La nova llei d'habitatge ha impactat de ple en el servei SIPHO, tant pel volum de casos, com per la possibilitat de conèixer la situació de les persones ateses a l’inici del procediment judicial"
El servei SIPHO va ser convidat com a ponent a la taula sobre vulnerabilitat i ocupació, on vaig explicar les principals tasques del servei SIPHO, el canal de comunicació amb els Jutjats, l’atenció integral durant el llançament, l’activació d’emergència d’allotjament temporal urgent i l’activació d’emergència del servei de guardamobles, i fem especial èmfasi en l’elaboració dels informes de vulnerabilitat, en els llindars econòmics, la taxa d’esforç i els factors de risc social establerts en la legislació actual i la problemàtica de l’actual marc legislatiu en matèria d’habitatge tan canviant i inestable, que fa que ens hàgim d'adaptar i canviar processos de treball contínuament.
Aviat es compliran dos anys de l'aplicació de la nova llei d’habitatge (12/2023). Durant tots aquests mesos, creus que hi ha hagut canvis en la situació de l'habitatge a Barcelona fruit de la nova normativa?
La Llei 12 /2023 és la primera llei estatal sobre habitatge des de la promulgació de la Constitució del 1978. Aquesta llei en la seva disposició final quinta modifica la llei d'enjudiciament civil, concretament l’article 441, on resumidament diu que es comunicarà immediatament i d’ofici pel Jutjat l’existència d’un procediment de desnonament a les Administracions Autonòmiques i Locals competents en matèria d’habitatge, a fi que es pugui verificar la situació de vulnerabilitat, i en cas d’existir presentar al jutjat una proposta d’alternativa d’habitatge i proposta de mesures d’atenció immediata a adoptar per l’administració així com possibles ajuts econòmics... El tribunal resoldrà a la vista de la informació rebuda sobre si suspèn el procés perquè s’adoptin les mesures proposades, per un termini de dos o quatre mesos.
La nova llei d'habitatge ha impactat de ple en el servei SIPHO, tant pel volum de casos, com per la possibilitat de conèixer la situació de les persones ateses a l’inici del procediment judicial, i que ens dona l’oportunitat d’intervenir amb la màxima antelació per tractar de trobar alternatives adequades a cada situació. Aquest ha estat per mi el canvi més rellevant pel servei SIPHO i que ens ha donat la possibilitat de conèixer amb molta anticipació casos que abans potser arribaven al servei dies abans de la data de llançament.
La futura Llei Orgànica 1/2025 també introduirà modificacions en l’àmbit de la mediació. Quines són i com creus que afectaran aquesta normativa la tasca de SIPHO?
La Llei Orgànica 1/2025 és molt recent i entrarà en vigor el pròxim mes d'abril, per la qual cosa és difícil, avui dia, valorar l’afectació d’aquesta norma. D’entrada la Llei Orgànica 1/2025, de mesures en matèria d'eficiència del Servei Públic de Justícia, busca agilitzar els procediments judicials i fomentar la resolució amistosa dels conflictes, reduint la càrrega dels jutjats. Un dels objectius principals és promoure els Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies (MASC), com la mediació i la conciliació, establint-los com a requisit previ obligatori abans d'acudir als tribunals en determinats assumptes civils.
Aquest fet pot tenir un impacte positiu en el servei, en introduir la mediació com a pas previ obligatori, el que vol dir facilitar un espai perquè les parts puguin dialogar i buscar acords que evitin desnonaments. L’èxit dependrà de diversos factors i de la disponibilitat de recursos. Reforça la mediació com a mecanisme clau en la resolució de conflictes relacionats amb l'habitatge. Sempre és una bona notícia i una oportunitat per aconseguir solucions adequades per les dues parts.
La gestió de SIPHO va ser reconeguda internacionalment l’any 2023 mitjançant el premi World Habitat Awards per les seves bones pràctiques. Creus que aquest model podria ser exportat a altres ciutats o territoris? Quins elements serien més fàcils de replicar i quins requeririen una adaptació?
Sí, clarament es podria exportar. SIPHO és un model adaptable a la realitat d'altres ciutats i territoris. Ara bé, caldria ajustar-lo a les seves característiques particulars.
Cada ciutat té la seva pròpia singularitat i, per tant, caldria un estudi previ per adaptar el servei a la realitat d’aquell context, al seu mercat immobiliari, a l’estructura institucional i també fer incís en promoure la cultura de mediació. Un enfocament flexible i ajustat a cada territori seria clau per garantir-ne l’èxit.
Quins mecanismes creus que es podrien reforçar per millorar encara més la mediació i la protecció de les persones en situació de risc de pèrdua d’habitatge?
Com ja hem comentat, la mediació és clau per evitar la pèrdua de l’habitatge i en soc una ferma defensora. Per reforçar aquesta mediació és clau l’acció preventiva i per això és bàsic millorar els mecanismes de detecció de casos, continuar consolidant la coordinació amb tots els serveis implicats en un procés de desnonament, i la creació d’un marc legal més garantista i estable en matèria d’habitatge.
Ja hem anat dient que la pèrdua d’habitatge genera un impacte emocional fort. Cal oferir un suport especialitzat a les persones afectades, continuar negociant amb propietaris, persones físiques o jurídiques i altres serveis implicats per cercar la millor solució a cada situació i evitar la pèrdua de l’habitatge habitual. Cal activar programes d’habitatge que afavoreixin els acords amb la propietat per evitar la pèrdua de l’habitatge.
Quins són els principals reptes que preveus per al servei en els pròxims anys i com creus que es poden afrontar?
Per una banda, s’ha de continuar treballant constantment per ser un servei referent en la pèrdua de l’habitatge i consolidar les línies principals del servei com són l’atenció integral en les situacions de risc de pèrdua d’habitatge i emergència de l’habitatge.
Per altra banda, un context de crisis i de dificultat per accedir a un habitatge assequible per part de molts col·lectius davant l’augment del preu dels lloguers, fa preveure un major nombre de persones que es trobaran en risc d’exclusió residencial. És important dotar el servei de recursos i professionals especialitzats per garantir un acompanyament i atenció eficaç. L’estrès i l’impacte emocional en les persones que viuen un procés de desnonament fa indispensable incorporar professionals que puguin oferir un suport psicosocial.
També és clau un enfocament integral que combini més recursos per a la mediació, regulacions legislatives efectives per garantir el dret a l’habitatge, una major coordinació entre agents públics i privats, i reforçar les alternatives d’habitatge.
Comments