PUBLICACIONS

Actualitat

"Hem de deixar de banda l'assistencialisme per passar a l'apoderament"


Entrevista a Montse Puigvert, Coordinadora de l'àrea d'Intervenció Socioeducativa de VINCLE

Publicat el 28/01/22


Quan vas entrar a treballar a VINCLE i com va ser la teva incorporació?


Abans d'entrar a treballar a VINCLE ja coneixia l'entitat i havia tingut converses amb en Francesc Rodríguez, el director, per a altres tasques i projectes de Figueres.


A VINCLE, vaig entrar el 24 d'agost del 2015 amb una jornada petita de 15 hores per a dinamitzar la Xarxa de Tallers en Famílies a totes les escoles públiques del municipi de Salt. Recordo la data perquè era ple estiu, tothom estava de vacances, tot i que en Francesc em va trucar per preguntar si necessitava res, va ser una bona acollida.



Havies tingut anteriorment experiències laborals al Tercer Sector?


Sí, en aquest sentit havia rodat una mica. Durant 6 anys vaig formar part del grup motor d'un Pla Educatiu d'Entorn i també hi dinamitzava activitats per infants i joves. Una de les fites més boniques va ser crear un casal d'estiu per joves i un grup escolta. M'agrada veure com 15 anys després encara roda i amb molta més força.


Després, vaig treballar durant 6 anys amb el col·lectiu d'ètnia gitana, sota el paraigua d'un Punt Òmnia però des d'una mirada molt comunitària abordant el col·lectiu d'infants, joves i dones. Recordo l'etapa de forma intensa i amb un regust «rumberu».


Al cap d'un temps, necessitava canviar d'àmbit i vaig aterrar a Salt, seguint amb un Punt Òmnia i per casuístiques, essent la presidenta d'una associació que necessitava posar ordre i tancar-se de forma correcta. Estant a Salt, vaig iniciar la dinamització del Punt del Voluntariat del municipi, i amb el temps compaginant les dues tasques: La Xarxa Tallers i el Punt.


Tot aquest procés el vaig viure passant per diferents entitats socials i administracions dels quals vaig aprendre diferents funcionaments interns i de cada lloc em quedo amb les parts que millor em feien sentir.


Quins trets creus que et defineixen com a professional?


El recorregut que he explicat anteriorment crec que m'ha ensenyat a adaptar-me a les situacions, a ser responsable, flexible, constant i empàtica amb el que tinc al davant. Soc propera als equips i els intento transmetre la calma que a vegades necessiten per a fer front a certs reptes que se'ls planteja com també faig d'aturador quan no veig les coses clares.


La nostra intenció és situar la família al centre, oferir-los eines i recursos per assegurar la protecció i desenvolupament de tots els membres

Quan treballava a primera línia en algun projecte concret em posava reptes, treballant per aconseguir-lo, i activant tots els mecanismes que tenia al meu abast. Podria dir que ara és el mateix, però des d'una altra perspectiva, més consensuada i remant amb tot l'equip.


Com definiries l'entorn on treballes i el teu equip de treball?


La pregunta em treu un somriure de la boca ja que és complex de definir. L'entorn on treballo és agradable i em permet flexibilitat la qual cosa agreixo moltíssim. És un entorn sa on es poden parlar les coses i on tens marge per la creativitat i expansió la qual cosa et permet créixer i innovar cap allà on vols sempre dins el funcionament i els paràmetres de l'entitat.


Pel que fa al meu equip de treball... la posició de coordinació és estar entre el que demana la direcció, el que exigeix l'administració contractant i el que necessiten els equips que executen. A partir d'aquí, comença la navegació. El meu dia a dia té moments i etapes, algunes amb molt volum de feina i altres que et permeten relaxar-te una mica i fer mirada d'on estem i què volem aconseguir.


A vegades trobo a faltar cohesió entre els diferents equips que per manca de temps o d'ubicació seria interessant que es poguessin nodrir uns amb els altres, per coneixements, per projectes, per inquietuds o per formació, i no sempre és possible. La sort és que tenim dues trobades a l'any on intentem que sigui de màxim participació.


Aquí, es creen punts en comú i una cosa que ens ha ensenyat la COVID ha sigut les noves formes de treball i ara, una videoconferència és més fàcil. Tinc la sort de coordinar a persones amb gran potencial humà i professional, amb elles faig camí. Crec que el nostre àmbit professional parteix de l'acompanyament i empoderament de les persones i amb el nostre dia a dia, de forma conjunta és cap a on avancem.


La teva feina a VINCLE està adreçada sobretot a l'àrea d'intervenció socioeducativa. Pots ampliar-nos quins són els objectius i els tipus d'accions que desenvolupeu des de l'àrea?


Sí, la meva àrea està vinculada sobretot a infància, joventut i famílies i de forma conseqüent a la intervenció comunitària amb les persones que treballem.


La nostra intenció és situar la família al centre, oferir-los eines i recursos per assegurar la protecció i desenvolupament de tots els membres. En la vida de l'infant i l'adolescent hi influeixen diversos agents que emmarquen la seva evolució i maduració i que s'estructuren en cercles concèntrics i d'influència directa.



Del menor, el primer cercle és la família, i el segon, el seu entorn més immediat, els amics, els veïns i el tercer cercle són els serveis propers al menor com són l'educació, el lleure, la comunitat i la salut. Des d'aquesta mirada treballem i travessem els cercles en funció de les tipologies i necessitats que detectem i sempre des del vincle afectiu amb la persona.


Hem de deixar de banda l'assistencialisme per a passar a l'apoderament i per això cal fer un treball d'acompanyament, oferint noves oportunitats per transformar les situacions i rols vulnerables, oferir-los eines i recursos que els donin autonomia i acompanyament així com noves oportunitats per a canviar els rols adquirits. Parlo del treball comunitari perquè és amb la participació i implicació de les persones que podem transformar les situacions.


Un dels col·lectius diana de l'àrea són els infants i els joves. Quin treball específic hi realitzeu i en quins programes?


Desenvolupem alguns serveis d'intervenció socioeducativa no residencial per a infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies dins el marc dels serveis socials bàsics (model SIS).


Treballem des de la inclusió i la cohesió de les famílies per aconseguir la millora i l'èxit educatiu dels infants

Els Serveis d'Atenció Diürna (SAD) són programes dirigits a infants i joves de 3 a 16 anys i realitzen una tasca preventiva fora de l'horari escolar, que dona suport, estimula i potencia l'estructuració del desenvolupament de la personalitat, la socialització, l'adquisició d'aprenentatges bàsics i l'esbarjo, i compensa les deficiències socioeducatives de les persones ateses mitjançant el treball individual, grupal, la família, el treball en xarxa i amb la comunitat.


D'altra banda, també dins el mateix model SIS, el servei d'acompanyament socioeducatiu a adolescents i joves en situació de risc pretén establir un vincle entre l'equip educatiu de medi obert i els i les joves que es passen moltes hores a les places i els carrers per tal d'acompanyar-los en les seves necessitats personals, socials i educatives.


La finalitat del projecte és prevenir, detectar i disminuir les possibles conductes de risc entre els adolescents i joves del municipi, potenciar la convivència, facilitar l'ús del temps lliure de manera constructiva i fomentar la participació dels menors en espais del municipi de forma ordenada i adequada.


També busqueu vincular les famílies amb la comunitat i en especial amb els centres educatius. Quina importància creus que té aquesta relació i com intenteu fomentar-la?


Sí, aquest és un programa que realitzem a Salt, un municipi amb un alt índex de població nouvinguda, que vincula les famílies a l'escola per fer-les partícips de la vida de l'escola i la comunitat educativa, potenciant així la creació de les Associacions de Famílies d'Alumnes (AFA's). La base és el treball que realitzem des de la inclusió i la cohesió de les famílies per la millora i l'èxit educatiu dels infants.


La seva diversitat la treballem des de la riquesa i l'oportunitat, tot i que per aconseguir-ho, passem per un treball de fons i de reconeixement a l'altre i des del punt de partida de cada família, tenint en compte les seves possibilitats i destreses.


L'àrea també es dedica a la integració de persones d'origen migrat, en especial d'ètnia gitana. Quins programes s'adrecen a aquest col·lectiu i com hi treballeu?


El programa consta de diferents projectes que atenen a famílies i grups específics dins la comunitat (dones, infants, associacions,..). Aquests projectes pretenen abordar necessitats detectades, posant el focus en l'educació, l'àmbit sociolaboral i lúdic-cultural, amb un acompanyament social per trencar amb dinàmiques i rutines perpetrades, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida d'aquestes persones, apoderant-les i reduir la dependència a recursos assistencials.


Si et diguessin que pots proposar un nou servei o programa dins de la teva àrea, quin tipus d'acció triaries?


Proposaria un servei per a joves tenint en compte la perspectiva de gènere interseccional, és a dir, que tingui en compte la discriminació que pateixen les dones no només pel fet de ser dones sinó també a conseqüència de la seva ètnia, origen, classe social, orientació sexual, etc.


Crec que és un àmbit que té molta importància a l'adolescència i joventut, que és l'etapa de vida on s'enforteix la identitat i és el moment d'expansió màxima en la construcció d'una vida plena.


Com veus VINCLE en el moment actual i com te l'imagines en els anys vinents?


VINCLE està en un procés de canvi. Hi ha un relleu generacional que conseqüentment ha portat a l'entitat a la reflexió i avançar cap a un nou model. Les metodologies de l'entitat tenen una base sòlida i coherent i això ha permès avançar sense perdre l'essència.


Aquest procés que gairebé ja s'ha acomplert, s'ha fet des de la transparència i la participació de l'estructura de VINCLE i també cap a la major professionalització amb la construcció de diferents plans.


I com m'imagino VINCLE els pròxims anys? Essent una entitat referent i capdavantera al territori català.

61 views