top of page

PUBLICACIONS

Actualitat

"La proximitat en l'atenció a les persones és el que dona sentit al nostre treball"


La nostra companya Eva Tarrés és la protagonista de l'entrevista del mes de juny de Factor Humà.


L'Eva va estudiar pedagogia i posteriorment, va ampliar els seus coneixements amb un màster en psicopedagogia. Durant la seva trajectòria professional ha cultivat el seu aprenentatge a través de l'atenció directa i la intervenció amb col·lectius molt diversos.


L'Eva va incorporar-se a VINCLE l'any 2020, treballant primerament des d'un perfil tècnic fins a assumir progressivament funcions de coordinació. Actualment, exerceix de responsable de l'àrea d'Intervenció Comunitària de la nostra entitat.



Parlem amb ella perquè ens expliqui com han influït totes aquestes experiències en la seva manera d'entendre l'acció social i el treball amb persones en situació de risc d'exclusió social.



Hola, Eva. Explica'ns com va començar el teu interès professional en l'àmbit social?

Crec que el que sempre m'ha interessat o m'ha cridat l'atenció és, d'una banda, poder donar suport i ajuda als altres i, d'altra banda, entendre el perquè de les coses. És per això que vaig començar la meva etapa d'educació postobligatòria fent el batxillerat científic i més tard, em vaig decantar per la pedagogia, ja que m'obria la porta a moltes especialitzacions i en concret entendre la capacitat d'adaptar el procés d'ensenyament i aprenentatge a qualsevol condició, deixant en segon pla les limitacions i posant per davant les capacitats de cadascú.


A banda d'això, també vaig estar molts anys fent de voluntària a la Creu Roja i de monitora a l'esplai del meu poble. Ambdues coses em van donar l'oportunitat d'experimentar de primera mà que la meva vocació és el tracte amb les persones.


Mentre estaves estudiant, vas fer pràctiques a diverses institucions. Com van ser aquestes experiències?

Per una banda, les pràctiques del grau de pedagogia les vaig fer a un centre de persones amb paràlisi cerebral, concretament la Residència Llar Oxalis (Girona). Allà em vaig adonar que el subjecte esdevé problema i s'intervé sobre ell. No hi ha una mirada cap a l'entorn, i menys en l'àmbit de la discapacitat, on el presumpte problema que es defineix recau sobre el cos de la persona i automàticament es naturalitza. Qualsevol mena de dificultat que planteja la persona amb l'entorn és problema seu. Crec que és necessari trencar aquesta visió, és una de les lluites de l'àmbit social.


D'altra banda, les pràctiques del màster en psicopedagogia les vaig fer a l'Institut de Maçanet (centre educatiu qualificat de màxima complexitat). De l'experiència a l'institut m'emporto la necessitat de la prevenció amb infants i joves i, sobretot, que cal tenir més paciència, escoltar i entendre el perquè dels actes. Els joves són com un llibre obert, ara bé, cal escoltar-los per saber què és el que motiva els seus actes.


I com vas iniciar la teva etapa a VINCLE?

A VINCLE vaig començar treballant com a tècnica del projecte Lletres per a Tothom, el qual consisteix en l'alfabetització de dones immigrades. Concretament va ser amb mares d'una de les dues escoles públiques del municipi de Llagostera. Aquest projecte va tenir una durada de tres mesos i l'aprenentatge va ser mutu, ja que em van donar l'oportunitat de conèixer amb més profunditat altres cultures, altres maneres de fer i de ser i que totes elles poden ser igual de vàlides.


"Un dels aspectes necessaris a l'hora de treballar per a la inclusió... és poder assegurar la continuïtat dels projectes o dels serveis"

Un cop va finalitzar, vaig continuar amb altres feines que compaginava en aquell moment, com són les classes de reforç escolar i suport psicopedagògic a infants i joves i com educadora a una residència de gent gran. Mesos més tard, VINCLE va contactar amb mi per si estava interessada en la cobertura d'una plaça de tècnica a la Xarxa Tallers amb Famílies i el punt de suport al voluntariat de Salt. Així és com em vaig reincorporar a VINCLE.


De mica en mica has anat assumint més responsabilitats a l'entitat, començant com a tècnica fins a fer tasques de coordinació. Com ha estat aquest procés?

Com et comentava, vaig iniciar el meu recorregut professional a l'entitat com a tècnica d'un projecte de l'àmbit socioeducatiu, el qual a poc a poc vaig començar a coordinar de manera conjunta amb la Montse Puigvert. Finalment, vaig assumir la coordinació de tot l'àmbit, passant a ser la responsable dels projectes socioeducatius.


Mesos més tard i atès el volum de projectes relacionats amb la intervenció a les comunitats veïnals i la intervenció comunitària, he entomat aquest últim àmbit amb projectes com el Servei de prevenció i convivència de Sants-Montjuïc, la gestió i dinamització dels habitatges intergeneracionals de l'IBAVI, el Servei de Bon Veïnatge del Prat de Llobregat, entre altres.


Ha estat un procés ple d'aprenentatge i m'ha donat l'oportunitat de viure i veure l'àmbit social des de dues perspectives diferents; d'una banda, en la intervenció directa i, d'altra banda, en la gestió, la coordinació, la planificació i la redacció dels projectes. Són dues cares de la mateixa moneda, ja que, sigui en l'àmbit que sigui, la proximitat en l'atenció a les persones és el que dona sentit al nostre treball, a tot allò que fem.


Tal com ens acabes de comentar, fins fa ben poc eres responsable de l'àrea d'atenció socioeducativa. Quines accions es realitzen des d'aquesta àrea i quins són els seus objectius principals?

El principal objectiu de la intervenció socioeducativa és potenciar el desenvolupament de la persona, dels grups o de la comunitat i millorar-ne la qualitat de vida a partir dels recursos que té al seu abast aquesta mateixa comunitat.



La família és el grup fonamental de la societat i el medi natural per al creixement i el benestar de tots els seus membres, particularment dels infants, per la qual cosa ha de rebre la protecció i l'assistència necessàries per assumir plenament les seves responsabilitats. Malauradament, hi ha un nombre molt elevat i amb nous perfils de famílies en risc d'exclusió, famílies que fins ara havien estat autònomes, resoltes i solvents, i que els serveis d'atenció primària i programes socials de suport no arriben per atendre-les.


Sovint, en el procés de superació i adaptació, les famílies suporten processos complexos que, si es mantenen més enllà de les seves possibilitats, poden comportar la pèrdua dels seus elements més essencials que les configuren i amb ells les seves possibilitats de recuperació. Els fills i filles són els més afectats en les seves necessitats internes i externes. Aprendre a ser i a viure juntes és el repte que enfronten totes les famílies.


VINCLE incideix en la prevenció mitjançant projectes com la Xarxa Tallers amb Famílies, el qual va destinat a les famílies dels infants i joves dels centres educatius de Salt, o el GESO al barri de Sant Joan de Figueres. D'altra banda, també gestiona serveis com el SAD de Celrà (Centre obert) o Tarda Oberta, fent atenció a joves de Salt en situació de vulnerabilitat, entre altres.


Actualment, ets la responsable de l'àrea d'intervenció comunitària. Quines funcions i característiques especials creus que té aquest àmbit?

Quan parlem d'intervenció comunitària, parlem de processos participatius, alguns d'ells molt complexes, que impliquen en diferents nivells i amb diferents rols a persones, professionals, administracions i entitats.


Crec que és necessària una metodologia coherent i d'acord als seus objectius, amb ritmes adaptats a les necessitats de cada realitat, recursos estables per treballar la participació i les relacions positives que permetin un procés continu i sostingut amb el temps.


"És imprescindible la participació de les persones amb les quals treballem, entenent que és cada persona, cada família, qui realitza el seu procés emancipador"

Una de les característiques i avantatges de la intervenció comunitària és la seva metodologia d'intervenció i és tan positiva perquè les persones destinatàries i amb les que es treballa són part de la comunitat i qui millor que ells o elles per conèixer les seves necessitats, interessos i recursos. A més, el sentiment de pertinença prolongat amb el temps ens donarà un empoderament individual i comunitari, a més de generar un efecte preventiu i regulador per si mateix.


Què creus que t'ha aportat el fet de treballar amb col·lectius tan diversos i acumular totes aquestes experiències?

Tenir l'oportunitat de treballar amb diferents col·lectius i molt diferents quant a característiques, semblances i diferències, m'ha permès tenir una visió general de l'àmbit social i sobretot, la capacitat de detectar la necessitat i els interessos de cada un d'ells per tal de poder treballar per millorar o reduir en la mesura del possible la seva situació de vulnerabilitat.


Pel que fa a la integració social d'aquests col·lectius, quines noves accions creus que es podrien desenvolupar per tal d'aconseguir millores rellevants?

Un dels aspectes necessaris i imprescindibles a l'hora de treballar per a la inclusió i generar impacte, obtenint així els objectius proposats, és poder assegurar la continuïtat dels projectes o dels serveis. És important que hi hagi una aposta ferma des de les administracions i tenir en compte que ens adrecem a persones, generalment en situació de risc i, per tant, l'acció ha de ser conscient i ajustar la temporalitat a les necessitats ateses.


Un altre aspecte, que actualment ja s'hi està treballant, és el treball en xarxa i interdisciplinari. Afortunadament, han incrementat de manera notable els serveis i programes de l'àmbit social i hem de procurar enriquir-nos d'aquesta varietat i traslladar-ho a les persones destinatàries dels serveis, a la vegada que els enxarxem amb el territori i se'ls facilita que el dia de demà, tinguin accés a altres recursos.


Quin valor afegit creus que VINCLE aporta amb la seva metodologia de treball a l'atenció a persones en risc d'exclusió social?

Posar davant de tot l'atenció a les persones, la proximitat i el coneixement del territori són aspectes imprescindibles per poder generar un impacte amb qualsevol acció que es faci. És important la concreció i el disseny específic de cada projecte.


A banda d'això, des de l'àrea executiva ens dividim en diferents àmbits com és el de mediació, habitatge, interculturalitat i gènere, etc. Fent que cada un d'ells compti amb professionals amb una llarga experiència en el camp de l'acció social, des de la seva vessant, entorn de les persones en situació de vulnerabilitat social.


En el marc de la intervenció de VINCLE, és imprescindible la participació i la implicació de les persones amb les quals treballem, entenent que és cada persona, cada família, qui realitza el seu procés emancipador, inclusiu, amb l'acompanyament tècnic dels professionals de l'organització. En aquest sentit, i considerant el caràcter multifactorial de la inclusió, es dissenyen conjuntament plans de treball adaptats a la situació de cadascú en una perspectiva holística i integral a través d'abordatges individuals, familiars, de grup i comunitaris.


I com a treballadora, com és formar part de l'entitat? Què destacaries de forma positiva de VINCLE?

Per a mi el treball en equip és quelcom imprescindible, ja que ens possibilita compartir coneixement i afortunadament a VINCLE tenim l'oportunitat de treballar de la mà els diferents àmbits esmentats anteriorment. Això fa que els programes i serveis, tot i que els categoritzem a dins d'una especialitat, la majoria d'ells comparteixen metodologies, visió o fins i tot col·lectius als quals van dirigits.


Personalment, m'he sentit molt acollida i acompanyada per la resta de companys, companyes i direcció amb cada un dels meus canvis de càrrec a l'entitat, fent així que se'm faci molt més fàcil el meu procés d'aprenentatge.

Comentários


Ancla 1
bottom of page