top of page

PUBLICACIONS

Actualitat

"Les entitats necessiten diversificar més que mai les seves fonts d'ingressos"


En Ramon León és Director Financer de VINCLE des de l'any 2020. Nascut a Barcelona, va estudiar Ciències Empresarials i va desenvolupar la seva activitat professional en diverses empreses i start-ups abans de decidir introduir-se al Tercer Sector.


Es defineix com un "home de números" molt acostumat a treballar amb professionals d'altres disciplines i com un professional amb un gran interès per les causes socialment compromeses. Parlem amb ell per conèixer una mica millor la seva trajectòria i el seu parer sobre la situació i els reptes econòmics als què s'enfronta el Tercer Sector i, en particular la nostra entitat.



Ramon, explica'ns com va començar el teu interès professional en l'àmbit de l'empresa i les finances?

Després de cursar l'educació primària i secundària al barri d'Horta de Barcelona, vaig començar la diplomatura de Ciències Empresarials a Mataró. De fet, al principi no ho tenia molt clar, perquè la meva primera opció era fer Física. Anteriorment havia fet alguna formació de comptabilitat i m'agradava. Així que finalment vaig optar per aquesta via.


Ara bé, durant l'època d'estudiant vaig fer un munt de feines: Repartint pizzes, a l’aeroport de Barcelona, fent classes d’informàtica i ofimàtica, etc. Vaja, treballs d'estudiant. Una vegada vaig acabar Empresarials, vaig començar un segon cicle d’economia a Bellaterra amb una beca. A la vegada estava treballant en un despatx d’advocats. Finalment però, no vaig acabar el cicle, ja que vaig pereferir centrar-me completament en l'àmbit laboral.


Llavors podríem dir que sempre has estat "de números"?

A Economia m'hi vaig apuntar per afició, sobretot per la docència i la investigació. M’agradava molt conèixer les teories econòmiques, el comportament de les societats. De fet, economia i sociologia són molt semblants. Les dues volen preveure les conductes dels grups socials i en el cas d’economia, dels països (macroeconomia) i dels mercats interiors (microeconomia).


Però cal dir que, en un principi, jo anava per la via del màrqueting. Vaig arribar a fer pràctiques d'aquesta disciplina a dos clubs esportius locals, a Barcelona i Cabrera de Mar. El món de la publicitat em cridava molt l’atenció, fins que vaig començar a fer comptabilitat. Allí, t’expliquen com fer anàlisis financers. Reconec que em va captivar i vaig veure que se m’obria un gran ventall de possibilitats.


Les feines d'estudiant, les pràctiques de màrqueting, el despatx d'advocats... Durant la teva etapa acadèmica vas ser molt actiu laboralment. Però encara no havies tingut cap contacte amb el Tercer Sector, oi?

Després del meu pas pel despatx d’advocats, vaig treballar a Shell, l'empresa d'hidrocarburs. Vaig començar-hi de comptable i després de "controller". Fent recerca de noves oportunitats professionals, vaig topar-me amb una oferta de Greenpeace amb les mateixes funcions que estava desenvolupant a Shell.


Vaig pensar que, ja que havia de treballar per algú, era millor fer-ho per una causa, i no per finalitats purament econòmiques. Quan et fas gran i mires enrere, penso que ha de ser més satisfactori pensar que has dedicat la teva trajectòria professional donant suport a una causa social que no pas fent que, els que ja són rics, ho siguin encara més.


No vaig tenir sort amb l'oferta de Greenpeace, principalment perquè demanaven un nivell d’anglès molt alt. Així que, decidit a millorar les meves competències en l'idioma, vaig començar a planificar una estada a l’estranger, doncs era la manera més fàcil d’aprendre'l.


Així que vas marxar a aprendre anglès a l'estranger?

Vaig arribar a un acord amb Shell per rescindir la relació laboral i vaig decidir anar a Anglaterra. Abans però, vaig iniciar un projecte amb una cadena de restauració que volia ampliar la seva xarxa a tota Espanya. Volien crear un departament d’administració des de zero i em permetia tenir llibertat total per crear el departament, els procediments i la política financera de l'empresa. Era una gran oportunitat que també suposava molta responsabilitat, i hi estava engrescat. Malauradament, va produir-se la greu crisi econòmica de l'any 2008, i el projecte no va poder tirar endavant.


Vaig fer les maletes i vaig marxar a Manchester, on vaig estar-hi dos anys. Mentre aprenia l'anglès, vaig intentar treballar al meu àmbit, les finances, però va ser difícil perquè inicialment l'idioma encara era un impediment. M'hi va acompanyar la meva parella. Vam integrar-nos molt bé i vam fer bones amistats. Però passats dos anys, els dos vam arribar a la conclusió de que, tant per l'arrelament familiar com per les possibilitats laborals, era millor tornar a Catalunya.


En aquell moment, ja tenies al cap el fet de treballar al Tercer Sector?

Quan vaig tornar a Espanya vaig començar a treballar amb start-ups. Vaig estar en un projecte vitivinícola al Priorat, que ja representava un model econòmic diferent. Però com dius, jo ja estava centrat en treballar en el sector social. Des d'aquella oferta de Greenpeace, sabia que volia encarar la meva carrera en un treball que tingués impacte social. Vaig començar a mirar ofertes del sector social i a principis del 2020, va aparèixer l'oportunitat de VINCLE.


I tu, "l'home dels números", et vas veure de cop i volta enmig d'un equip de professionals de lletres...

Doncs sí... (riu) Però en qualsevol projecte, hi ha unes obligacions comptables obligatòries. Sempre s’ha de tenir una persona de números si vols tenir un control d’ingressos i despeses. Perquè t’has d’assegurar de poder pagar nòmines, de que tens la tresoria per fer-ho, de que pudràs cobrar les factures que emets, de que tens una previsió real del que facturaràs, etc.



Jo em considero un Director Financer polivalent, habituat a tractar amb gent amb perfils molt diferents al meu. He compartit projectes amb enginyers i arquitectes, enòlegs i agricultors, i ara és amb professionals de l'educació social i el treball social principalment. Crec que un bon professional de les finances, a banda de dominar els números, ha de conèixer les treballadores, l’entitat i el sector on treballa. I has de saber adaptar-t'hi en conseqüència.


Un cop inicies el teu treball al Tercer Sector, et trobes amb un model financer i econòmic molt particular. Quines problemàtiques creus que té el seu funcionament?

Bàsicament, al Tercer Sector hi ha una dependència total dels pressupostos públics. Podríem dir que les entitats en van a remolc. I en època de crisi, quan es redueixen les partides, és el sector qui s'hi ha d’ajustar. Penso que aquest és el principal problema. Les entitats del Tercer Sector necessiten més que mai diversificar les seves fonts d'ingressos i apostar cada vegada més per aliances amb el sector privat.


El model econòmic actual és molt complex, perquè les entitats estem oferint un servei que no paguen els seus beneficiaris finals. Ells no disposen d'aquests diners. És un tercer qui ho paga i per tant, fixa el preu.


Moltes d’entitats s’hi estan sumant, per garantir la seva estructura i viabilitat a llarg termini. Algunes, sobretot les més grans, tenen una via d’ingrés important a través de les donacions, però paral·lelament també estan buscant col·laboracions amb el sector privat mitjançant fórmules de Responsabilitat Social Corporativa.


I de totes aquestes vies, quines es podrien aplicar a VINCLE?

Una solució a curt termini podrien ser les subvencions de fundacions privades. Però a llarg termini, es podria optar per activar una massa de socis donants, afavorint la difusió de l’imatge i el missatge de VINCLE, amb persones que comparteixen la teva missio i visió.


Les fórmules relacionades amb la innovació també estan sorgint poc a poc. Ho veiem amb l'augment de conferències, jornades i xerrades en aquest sentit. Estem en una fase inicial i experimental, però és una bona senyal que indica que el Tercer Sector ja s’està començant a mobilitzar.


VINCLE ha experimentat un creixement molt accentuat durant els darrers dos anys. A nivell financer, quines complicacions i avantatges representa?

Penso que s’ha de gestionar d'una forma molt endreçada. El creixement de VINCLE està sent molt ràpid i calen eines específiques per encaminar-lo correctament. VINCLE, com moltes altres entitats del sector, creixen principalment a base d'aconseguir guanyar licitacions, i amb aquests diners, contraten a més personal. I el fet de disposar de més treballadores, vol dir que, a nivell organitzatiu, hi ha més feina. La coordinació és més complicada, perquè hi ha més incidències i la prestació de servei intern es multiplica.


Paral·lelament, cal renovar els recursos informàtics, perquè el volum de gestió cada vegada més apunta a una millor automatització dels processos. Per entendre'ns, ja no ens serveix l'Excel. S’ha de disposar d'un bon sistema centralitzat. Això, juntament amb plans que defineixin els procediments i protocols d'actuació, com ara una bon Pla de Qualitat, contribueix a que el creixement sigui més pausat i serè.


Una de les reivindicacions del sector és que, malgrat el creixement de les entitats i el fet d'assumir cada vegada més funcions i serveis, això no es tradueix en una millora en les condicions de les treballadors. Què n'opines?

Penso que és vergonyós. No pot ser que un conveni digui que una persona llicenciada i amb experiència ha de percebre un sou de 23000€ bruts anuals. Les licitacions inclouen una partida de despeses de personal que, en la majoria de casos, requereix perfils professionals molt específics i altament capacitats, però amb un sou que ja ve marcat pel conveni.


Crec que el problema radica en uns pressupostos molt fluixos. Les administracions haurien de destinar una major partida social, assumint que aquests increments es traduiran en una pujada dels sous previstos als convenis col·lectius. Hem de pensar que, per a les entitats, entre el 70% i 90% dels recursos que perceben són dedicades a despeses de personal. Però si s'acorda millorar els convenis, els pressupostos públics també s’haurien de millorar, i sembla que això a algú no li interessa.


El conveni d’Acció Social amb Infants, Joves, Famílies no s’actualitza des del 2018 i ja llavors, era precari. Amb els nivells d’inflació actuals, encara es fa més evident. I si vius en una ciutat com Barcelona o Madrid, amb aquests sous et veus abocat a viure precàriament.


Com imagines el futur de VINCLE i la teva trajectòria a l'entitat?

Quan vaig entrar a VINCLE vaig saber que ja estava on volia estar, al sector social. Dit això, a partir d'ara voldria participar en aquest creixement i que VINCLE es convertís en una entitat més sòlida i econòmicament independent. M'agradaria contribuir a la consolidació de l’impacte social i el servei que fa VINCLE i que la seva tasca es veiés reconeguda. Seguir ajudant a persones sense recursos i acompanyar-los en els seus processos d’empoderament. Perquè això continui passant, l’entitat ha de ser més forta i espero poder-ho veure i prendre'n part activament.

28 views
Ancla 1
bottom of page