La Directora General de VINCLE, Marta Eugènia Gonzàlez, durant la seva intervenció al Parlament de Catalunya el passat mes de gener
Al darrer butlletí electrònic de VINCLE informem i tractem sobre actuacions de la nostra entitat que, en conjunt, són ben representatives de l'acció social que duem a terme en l'actualitat. Aquests articles entorn de les necessitats residencials de les persones, la participació, l'acompanyament, les comunitats veïnals, la rehabilitació, els reallotjaments, o els treballs de diagnosi sobre les necessitats en espais comunitaris concrets, aporten coneixement i faciliten la visibilitat del treball de VINCLE. A principis d'aquest any des de VINCLE vàrem participar, amb una ponència de la nostra directora general Marta Eugènia González, al Parlament de Catalunya en compareixença a la Comissió sobre la proposició de llei de "Mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme". En la seva clara i contundent exposició la nostra directora va fer referència a punts concrets de la llei per mostrar les mesures de fons i de continuïtat que cal emprar per a fer efectiva l'erradicació del sensellarisme.
La compressió dels factors de vulnerabilitat, la qualificació extensa dels tipus de sensellarisme i la seva vinculació progressiva en els itineraris individuals, entenen que moltes fases són prèvies de situacions més extremes, la visió integral de gènere i comunitària, la diferència entre els recomptes i el mapeig, les diferents realitats quantitatives i de perfils en les grans ciutats enfront de les ciutats més petites, foren temes exposats per la Marta Eugènia González per tal de fer arribar als representants polítics, al costat d'altres entitats del tercer sector, les necessitats legals específiques d'aquesta problemàtica que, a VINCLE, coneixem de primera mà. Des de la federació europea FEANTSA ja es va establir l'any 2005 la tipologia europea de sensellarisme i exclusió residencial (ETHOS). Juntament amb les persones sense sostre, hi ha les persones sense llar/habitatge, amb habitatge insegur o habitatge inadequat, i és des d'aquesta visió extensa i profunda que cal determinar els horitzons de les actuacions polítiques i socials. Cal seguir amb una metodologia de treball social a partir de la disponibilitat d'habitatge i l'acompanyament social. Ens calen mesures governatives de facilitació d'habitatge, amb la promoció assequible del lloguer social, abordatges específics de la feminització del sensellarisme, de la formació als professionals, entre altres mesures, per tal de fer una intervenció social efectiva davant l'exclusió residencial.
Però cal que s'estengui la sensibilitat institucional, més enllà de les competències administratives, per comprendre i posar en primer terme l'atenció a les persones amb dificultats de disponibilitat d'una llar segura.
Francesc X. Rodríguez Burch President
Comments