top of page

PUBLICACIONS

Actualitat

“Per lluitar contra l’exclusió residencial cal més voluntat política i pressupostos adequats”


En Benedicto Palacio és una persona vinculada a VINCLE des dels primers estadis de l’entitat.


Tal com diu ell mateix, l’inici de la seva trajectòria professional a l’àmbit social va ser “de casualitat”, tot i que després la seva vocació l’ha portat a participar en diversos processos de reallotjament i dinamització a barris com La Perona (Barcelona) o Riu Sec (Cerdanyola del Vallès), treballant sobretot amb el col·lectiu d’ètnia gitana.


L’any 2001 es va jubilar i des de llavors exerceix de vocal de la Junta Directiva i membre de l'Assemblea de Sòcies de VINCLE.



Hola, Benedicto. En primer lloc, explica’ns una mica com va començar la teva trajectòria professional i a quins sectors et vas dedicar?

Vaig arribar a Barcelona el 1966 procedent de Saragossa. Un cop aquí, vaig estar treballant durant 16 anys a l'empresa d'electrònica CECSA. Les meves funcions durant tota aquesta etapa van ser les d’encarregat i responsable de magatzems comercials i de distribució física de productes acabats per a distribució de tot Espanya.


Després, a partir de l’any 1985, ja vaig començar a treballar en programes relacionats amb l’àmbit social.


I com es va produir aquest canvi, després de tants anys a la mateixa empresa?

De fet, va ser força casual. L’any 1982 em vaig quedar a l’atur. A través d’una companya de CECSA, que estava casada amb el director del Programa de Reallotjament de l’antic barri de La Perona, em va arribar una oferta de treball com a Responsable dels Tallers Ocupacions del col·lectiu de joves que vivien allí. Vaig acceptar el repte i així va començar la meva trajectòria a l’àmbit social.


Això va ser l’any 1985. Vaig estar vinculat aquest programa de reallotjament de famílies gitanes de La Perona, que liderava l’Ajuntament de Barcelona, fins a l’any 1989. Va ser una feina molt enriquidora, ja que ens encarregàvem de la formació dels joves en matèries com l’alfabetització i l’aprenentatge d’oficis, per tal d’ajudar-los a millorar la seva inserció sociolaboral.


Després d’aquesta primera experiència, vas continuar participant en projectes del mateix tipus?

Sí. Tot seguit, durant el mateix 1989, vaig passar a formar part de l'equip del Programa de Reallotjament de Riu Sec, un assentament que estava entre Ripollet i Cerdanyola del Vallès. El director del programa era en Francesc X. Rodríguez, l’actual president de VINCLE. Aquest va ser el nostre primer contacte.


Un cop finalitzat el projecte, vaig treballar al Programa de Minetes des del 1992 fins al 1996, fins que va acabar el reallotjament. I finalment, des del 1996 fins al 2001, vaig participar en programes de dinamització de barris, fent seguiment de reallotjaments i participant en els primers estudis sobre migració, abans de jubilar-me.


Com definiries la tasca de VINCLE en el seu treball amb la població gitana? Quins objectius ha tingut l’entitat al llarg del temps amb les seves actuacions envers aquesta comunitat?

Segons les referències que tinc, la població gitana sempre ha estat una inquietud dins de VINCLE i un referent en les seves actuacions.


Ara soc a l’altra part del mur, ja que fa temps que estic jubilat. Tot i això, a través de la meva vinculació amb l’entitat, sé que l'objectiu principal de l’entitat sempre ha estat treballar per aconseguir la plena incorporació al món social d’aquest col·lectiu.


Un dels problemes principals de les persones d’ètnia gitana ha estat tradicionalment l’estigma social que pateixen. Com creus que es pot treballar per erradicar definitivament tots aquests prejudicis?

Aquests prejudicis han existit i actualment encara existeixen, però no és només amb aquest col·lectiu. N’hi ha molts altres que també pateixen estigma. Penso que, encara que més lentament del que voldríem, es va avançant a poc a poc.


L'obligatorietat de l'ensenyament, la participació activa d’aquests col·lectius en diferents moviments de barris o la seva presència als mitjans de comunicació, per posar alguns exemples, hi estan tenint un paper molt important.


La teva feina ha estat principalment relacionada amb l’àmbit dels reallotjaments. Quin paper hi tenen les entitats com VINCLE i quins són els elements claus per portar a terme amb èxit una acció comunitària d’aquest tipus?

És una pregunta difícil. Cal veritablement una acció política d'envergadura que no sé si hi ha predisposició a executar. Tant de bo existís una vareta màgica que ho solucionés, però no és així.

La tasca de les entitats com VINCLE és de suport, d’acompanyament. Ara bé, cal treball digne, educació, accés a l’habitatge... Així podríem avançar molt més, però tal com està el mercat laboral i el parc d'habitatge públic actual, ho veig complicat.


Bona part del “barraquisme” de dècades passades ja ha desaparegut, però l’exclusió residencial encara està molt present. Com creus que ha canviat aquest fenomen al llarg del temps i quines solucions creus que s’han d’implementar per mitigar-ne els efectes?

La solució demana disposar d’un abundant parc de lloguer social, que ha de ser promogut per les administracions: Sòl disponible, habitatges públics assequibles i treball digne per a tothom. També cal dir que, si tants “cervells” que hi ha a la política no han pogut trobar la solució, com la podria trobar jo?


El problema de l’exclusió residencial no són els assentaments gitanos, és una qüestió que interpel·la la societat sencera. Per lluitar contra l’exclusió residencial cal més voluntat política i pressupostos adequats. Si no, és gairebé impossible revertir la situació.


Ets una persona que ha estat molt vinculada amb l’àmbit del voluntariat. Ens pots explicar amb quines entitats o organitzacions has col·laborat i els motius que t’han portat a participar-hi?

He estat a diverses entitats, entre elles VINCLE. També he col·laborat a La Vinya (entitat social de les parròquies de Bellvitge i Gornal), a l’Associació Educativa Nou Quitxalles i a l’Associació de Veïns de Bellvitge. He participat en accions de recollida i gestió d’aliments i roba, d’acolliment de migrants en l’àmbit parroquial...


El motiu és ben senzill: sempre he volgut ajudar a les persones més necessitades. Persones que realment requereixen ajuda. Per mi, la solidaritat, l’amistat i l’acompanyament són imprescindibles.


Actualment, ets vocal a la junta Directiva de l’entitat. Quan vas entrar-hi i quins rols hi has anat desenvolupant durant el temps?

Soc soci de VINCLE des de l’any 2001, que va ser quan em vaig jubilar. Des d’aquell any també soc membre de la Junta Directiva. Posteriorment, en Francesc (Rodríguez) fins i tot es va “atrevir” a proposar-me com a president.


Ara bé, la feina complicada la feia ell. Jo hi tenia total confiança perquè sabia del compromís d’en Francesc amb l’entitat. Sabia que tot allò que ell proposava era òptim per a l’entitat. Aquesta etapa de president va durar només un o dos anys.


VINCLE també ha canviat molt durant els darrers anys. Com veus l’entitat i cap a on creus que es dirigeix?

Sí, ha canviat molt. Actualment treballa en camps molt més amplis. Ha pujat com l'escuma, està involucrada en una gran quantitat de programes i projectes.


Això és possible gràcies a un magnífic, eficient i disciplinat equip directiu i a un ambient de treball molt agradable. Així m'ho demostren les diferents jornades grupals en què he participat. Desitjo i demano el millor per a l'entitat i que arribi molt lluny.


Per acabar, voldríem saber què ha significat (i significa) VINCLE per a tu. Què t’ha aportat i que creus que has aportat tu a l’entitat?

A part del treball social, cosa importantíssima, personalment m'ha donat amistat, m'ha fotografiat camps d'actuació desconeguts per a mi, he rebut afecte i m'he trobat molt a gust.


La llàstima és que ja no hi puc aportar tot el que voldria; els anys juguen un paper important, però els meus ànims i afecte per a tothom, no hi faltarà mai. Us ho asseguro.

Comments


Ancla 1
bottom of page