top of page

PUBLICACIONS

Actualitat

“Els conflictes veïnals deriven dels reptes que suposa la diversitat”

Entrevista a Núria Cabero

Treballadora social de VINCLE al Servei de Bon Veïnatge i Convivència del Prat de Llobregat


La Núria Cabero és treballadora social i forma part de VINCLE des de l’any 2018. Es defineix com una persona curiosa, molt perseverant i que gaudeix de la seva feina. La Núria compagina la seva vocació per l’àmbit social amb una altra de les seves passions: La música. Canta regularment a una coral, toca diversos instruments i prové d’una família d’artistes i músics.


Conversem amb ella per conèixer la tasca que desenvolupa al Servei de Bon Veïnatge i Convivència de l'Ajuntament del Prat de Llobregat, gestionat per VINCLE, on ofereix acompanyament, assessorament i suport a les comunitats veïnals que contacten amb aquest recurs municipal.




Hola, Núria. Primer de tot, explica’ns quan va començar la teva trajectòria a VINCLE?

Vaig començar a treballar a VINCLE el gener del 2018. Vaig conèixer l’entitat quan ja havia acabat la carrera i era hora de buscar feina. Jo estava molt interessada en treballar a l’àmbit comunitari. Vaig contactar amb l’entitat i, de fet, al primer intent no vaig poder-ho aconseguir. Però de totes maneres, ja vaig deixar molt clar que tenia moltes ganes de treballar-hi.


Un temps després em van trucar perquè, ara sí, hi havia un projecte que encaixava amb el meu perfil. Es tractava d’un programa amb famílies que vivien en pisos d’emergència. Aquesta feina la vaig complementar amb un altre programa d’acompanyament a famílies d’ètnia gitana provinents de Romania, un projecte amb infants de reforç escolar i àmbit socioeducatiu. I uns mesos després va sorgir la possibilitat d’incorporar-me al Servei de Bon Veïnatge i Convivència del Prat de Llobregat, on encara hi soc avui en dia.


Tinc molt bon record d’aquest inici perquè jo era molt jove, tant per edat com per experiència. L’entitat va confiar i apostar per mi i durant aquests cinc anys, m’han acompanyat en aquest creixement. Encara m’hi acompanyen.



Sempre vas tenir clar que et volies dedicar a l’àmbit del treball social?

Sí, ja vaig fer en el seu moment el batxillerat social i sempre he estat interessada en l’atenció a les persones i en col·laborar en el benestar general, treballar per la societat.


A la Universitat, vaig fer el grau de Treball Social a la Universitat de Barcelona i després vaig fer el Màster en Gestió Pública, interuniversitari entre la UAB, la UPF i la UB . A través de la coordinació de les pràctiques del Grau de treball social de la UB, on en aquell moment jo feia una suplència, vaig conèixer l’entitat. Vaig veure claríssim que era el perfil de projecte que jo buscava. Volia una feina que no fos el treball social que es fa des de Serveis Socials o des d’un ambulatori. Buscava una cosa diferent, que impliqués l’aspecte comunitari. Ho tenia molt clar.



I encara conserves aquesta relació amb el món universitari? Hi continues involucrada?

Com t’explicava abans, quan vaig acabar el grau em van cridar per fer una suplència. En un principi eren tres mesos de feina i vaig pensar que ho podia compaginar amb el màster, o sigui que, fantàstic. Aquests tres mesos es van anar allargant i es van convertir en anys.


Fins l’estiu passat, com a professora associada, a banda de l’equip de coordinació del pràcticum de treball social havia participat en algun article acadèmic i havia fet alguna col·laboració a una assignatura optativa d’Art i treball social, fins que l’estiu passat em van proposar portar la docència d’un dels grups d’una assignatura obligatòria de primer curs. Es diu “Iniciació a la pràctica del treball social i al coneixement dels serveis socials”. És una matèria molt pràctica, de reflexió, d’autoconeixement.


"L'àmbit social i relacional sempre té un pes molt gran en les comunitats i un impacte molt directe"

Quina és la tasca que es fa des del Servei de Bon Veïnatge i Convivència?

Fem acompanyament a comunitats veïnals en aspectes organitzatius i de convivència. Dins d’una comunitat veïnal poden passar moltes coses, algunes directament vinculades al fet social. La perspectiva social i aquest acompanyament fa que situïs la persona al centre. Si les veïnes tenen algun malestar o situació d’incomoditat a la comunitat, ens contacten i treballem aquesta qüestió individualment i amb tot el grup.


Diem que és un servei d’acompanyament perquè el protagonisme i la responsabilitat és de les persones de la comunitat. Aquest procés implica que elles hi tinguin un paper actiu. Amb l’Agostina, la meva companya a VINCLE i al servei, reforcem la idea d’acompanyament perquè és la comunitat la que ha de liderar els canvis. Nosaltres podem assessorar, però en definitiva hi som per donar suport al camí que emprèn la persona, la família, la comunitat.


Quins són els conflictes més habituals en la convivència dins les comunitats?

Un dels conflictes més comuns és, per exemple, les humitats i filtracions d’aigua als habitatges. Pots pensar: Quin és el paper d’una treballadora social en aquesta situació? Ara bé, si t‘hi fixes, pot haver-hi una manca de comunicació dels veïns per a gestionar-ho, una manca de recursos de les famílies per fer un bon manteniment de l’edifici, un desconeixement de les gestions pertinents que després poden provocar en una obra més gran... L’àmbit social i relacional sempre té un pes molt gran en les comunitats i un impacte molt directe.


L’accessibilitat és un altre dels conflictes més recurrents. Una persona amb mobilitat reduïda viu en una comunitat i necessita disposar d’un ascensor. A vegades costa arribar a un acord amb la comunitat, ja sigui perquè l’edifici és antic i s’ha de fer una obra molt gran, perquè l’ascensor no hi cap... Llavors la nostra tasca, a més d’informar de la normativa vigent, és també fer molta pedagogia.


Quan es parla de bon veïnatge i convivència, sovint ens venen al cap situacions més vinculades al civisme, com poden ser els sorolls, la neteja, etc. En canvi, els conflictes que ens presentes tenen un component més tècnic i fins i tot jurídic...


Tens raó, però és que el fet realment important és el rol que adoptem. És a dir, no podem saber si una esquerda a la paret és greu o no, no podem saber si la humitat és per condensació o pel trencament d’una canalització. És cert que regularment rebem formació en qüestions tècniques, però més enllà d’això, el nostre paper és un altre.


Acompanyem a la comunitat perquè tingui les eines necessàries i les relacions eficients entre ells per fer front a aquestes situacions, que en un moment donat també requeriran d’un acompanyament tècnic i expert. Les ajudem a gestionar-ho correctament i a fomentar el sentit de pertinença a la comunitat. Si hi ha persones que no es coneixen entre si i que creuen que no formen part de la comunitat, és molt més difícil que solucionin aquests problemes sense un suport extern.


La Núria i un grup de tècniques d'habitatge municipal durant la formació sobre mediació i resolució de conflictes amb comunitats de propietàries, el passat mes de febrer



Des del punt de vista humà, per què creus que s’originen tants conflictes a les comunitats i de vegades, tan difícils de resoldre?

Els conflictes veïnals deriven dels reptes que suposa la diversitat. Però no parlo només de la diversitat cultural, sinó també de l’origen vital de les persones, de la seva tipologia familiar, del seu caràcter, etc. També té a veure amb les raons que tenim per viure en comunitat. Ho hem escollit per voluntat pròpia o no hem tingut econòmicament cap altra alternativa? Vivim a la ciutat perquè volem?


Té a veure amb la recerca d’intimitat. Si tu vols estar a casa teva tranquil i no tens ganes de socialitzar en l’àmbit de la comunitat... Bé, això és respectable, però hi ha algunes decisions que s’han de prendre conjuntament. Un altre motiu està relacionat amb el lloguer, perquè la normativa regula l’organització de les comunitats mitjançant les propietàries, quan moltes vegades qui hi viu són persones llogateres. Tota aquesta complexitat genera conflictes però també oportunitats.


Aquest mes de febrer vas impartir una càpsula formativa sobre mediació i resolució de conflictes amb comunitats de propietàries per a les tècniques de les oficines locals d’habitatge de diferents ajuntaments de la Diputació de BCN. Quins continguts es treballen en aquest tipus de formacions i quin valor afegit hi aporta VINCLE com entitat?

VINCLE té molts anys d’experiència en l’àmbit de la intervenció comunitària i d’habitatge i això és una fortalesa enorme. A més, la nostra entitat sap aprofitar i valorar tot aquest coneixement, el bagatge de les persones que hi treballen i també sap compartir-lo, col·lectivitzar-lo.


Això va fent que, amb el treball diari, adquireixis una bona base i continguts per transmetre. Amb aquestes formacions tu també reps un aprenentatge com a formadora. És un procés enriquidor per les dues parts.


En el meu cas, he fet diverses formacions: Algunes centrades en la part organitzativa i normativa, d’altres enfocades més en la convivència. Aquesta darrera càpsula que esmentaves s’emmarcava en un programa de rehabilitació energètica i s’oferien eines mediadores per acompanyar les comunitats.


"Els espais artístics tenen un impacte social molt potent. La cultura i l'art amb finalitats socials ha d'estar a l'abast de totes"

Quins trets creus que et defineixen com a professional? I com els apliques a la teva àrea i a la feina que fas des de l’entitat?

Em considero una persona molt curiosa i perseverant. Quan una cosa em crida molt l’atenció o m’interessa molt, hi poso tota l’ànima. Penso que aquest caràcter m’ha permès créixer professionalment i també personalment. M’agrada gaudir del que faig. Quan vull aconseguir una cosa, o vull que ho aconseguim com a equip, hi vaig, intensament i amb il·lusió.


Una altra de les teves passions és la música i, en concret, el cant coral. Com va sorgir aquesta afició?

Vinc d’una família d’artistes, tant per part de mare com per part de pare. Els meus avis materns eren escriptors i actors. De fet, el meu avi patern va ser un referent del món coral a Catalunya. Jo he viscut la música des de molt petita i, sense mai sentir-m’hi obligada, vaig voler anar a l’escola de música. I a hores d’ara encara continuo vinculada amb aquest món.


Canto al Cor Madrigal que va fundar el meu avi i dirigeixo també una coral d’un casal de gent gran. El cor és un espai de socialització.


També toques alguns instruments, com la flauta travessera...

A veure, ara la tinc bastant “aparcada”, no la toco regularment. També vaig estudiar piano i flauta de bec, però la flauta travessera ha estat el meu instrument principal. Vaig anar a una escola de música i després vaig fer les proves d’accés al conservatori del Liceu. Allí em vaig treure el “Grau professional de música en l’especialitat de flauta travessera”.


Art i treball social. Són dues disciplines molt importants en la teva formació. Quina relació creus que hi ha entre les dues?

És una relació molt potent. Hi ha estudis i projectes d’art com a eina d’inclusió social i disciplines, com per exemple, l’artteràpia. Ara bé, s’ha de diferenciar el seu objectiu final: Si el propòsit és fer art de qualitat, hi ha molts projectes i nivells per a fer-ne. Ara bé, quan parlem d’eines artístiques, o mediació artística, l’objectiu és un altre.


Les corals, un espai que jo conec, no deixen de ser un grup de persones amb un objectiu comú, amb un sentiment de pertinença, amb un espai de socialització, amb uns valors, diversitat, respecte... I això és molt potent a nivell humà. És una activitat molt recomanable. Algú que fa esport et faria el mateix discurs aplicat a la seva pràctica.


Els espais artístics tenen un impacte social molt potent. Per això és tan important que les persones puguin tenir accés a la cultura, amb l’objectiu final de gaudir i procurar arribar a tothom. De mica en mica ens hi anem apropant. I la cultura i l’art amb finalitats socials ha d’estar a l’abast de totes.


Quin balanç fas dels 5 anys que fa que treballes a VINCLE?

Estic molt contenta perquè em sento valorada, perquè em sento amb oportunitats de créixer. L’altre dia li explicava a un amic que ara no té feina. Es mirava les ofertes i jo li deia “Posa tots els certificats, diplomes, formacions...” I ell em va respondre: “És que no en tinc.”


Vaig prendre consciència que VINCLE ens ho posa molt fàcil per formar-nos. En canvi, hi ha gent que ha treballat molts anys i no ha pogut fer cap formació. Evidentment hi ha altres factors. És també per la confiança, pel valor del treball en equip, i tot això fa que em senti VINCLE.

댓글


Ancla 1
bottom of page