“Formar part de VINCLE és sentir que la meva feina té un impacte real”

L’Adnan Sabir és un d’aquells professionals que entenen el dret com una eina per transformar realitats. Amb una trajectòria compromesa amb la defensa del dret a l’habitatge i el suport a col·lectius en situació de vulnerabilitat, avui gestiona des de VINCLE la coordinació jurídica del projecte d’expropiació de l’edifici Venus al barri de la Mina.

En aquesta entrevista fem un recorregut pel seu camí vital, des de la formació i l’activisme fins al treball institucional, sempre amb una mirada social i compromesa.

Hola, Adnan. Vas estudiar Dret a la Universitat de Barcelona i des d’allà vas començar a implicar-te en espais de participació política i social. Com recordes aquells anys i com van influir en la teva trajectòria?

Van ser anys de molts canvis, de creixement personal i de descoberta, sobretot aprenent a entendre el món del dret. Realment van marcar un punt d’inflexió en la meva manera de veure el món i d’entendre el meu paper dins d’ell. Vaig començar a adonar-me de tot allò que no funcionava al meu entorn i a plantejar-me com es podia transformar, no només des del vessant jurídic, sinó també des de perspectives socials, polítiques i col·lectives.

A nivell polític i social, em vaig implicar de ple en l’activisme estudiantil, especialment com a cap de llista de l’AEP (Associació d’Estudiants Progressistes). Va ser una experiència molt potent, que em va fer créixer i m’obligava a estar a l’altura de representar molts companys i companyes. I la veritat és que va ser molt emocionant guanyar les eleccions en una facultat on sempre havia guanyat la dreta. Vam fer història, i això ens va donar una empenta molt gran.

Després d'aquesta etapa a la universitat, vas començar a exercir com a advocat especialitzat en dret civil i hipotecari, col·laborant entre d'altres amb la PAH. Com era aquell context i com vivies el dia a dia en plena crisi de desnonaments? 

Gràcies a la meva implicació en la lluita estudiantil, vaig començar a col·laborar activament amb la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), oferint xerrades col·lectives d’assessorament jurídic i d’empoderament. Poc després, vaig tenir l’oportunitat d’incorporar-me a un dels despatxos d’advocats més potents i combatius del país en la lluita contra les clàusules abusives: Causidicus Advocats, on vaig aprendre al costat de la Verónica Dávalos, una figura de referència en aquest àmbit.

"Treballàvem en un entorn hostil, sabent que ens enfrontàvem a poders molt grans, però també sabíem que la nostra lluita diària marcava la diferència en la vida de moltes famílies"

Allà em vaig especialitzar en la negociació amb la banca per eliminar abusos hipotecaris, millorar les condicions dels afectats, gestionar suspensions de desnonaments i trobar solucions reals per a moltes famílies. Fins i tot vaig tenir l’oportunitat d’acompanyar la Verónica al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a Luxemburg, en un cas clau que va aconseguir el reconeixement de l’abús de la clàusula de venciment anticipat —un fet històric que va forçar l’Estat a modificar la seva normativa hipotecària i que va afectar de ple a la banca europea-.

Treballàvem en un entorn hostil, sabent que ens enfrontàvem a poders molt grans, però també sabíem que la nostra lluita diària marcava la diferència en la vida de moltes famílies. I només per això, ja valia molt la pena.

Entre el 2014 i el 2016 vas treballar per a l’ambaixada i els consolats de l’Equador, assessorant persones migrades en temes hipotecaris, i vas participar en l’Associació ADEHCAT. Com vas viure aquella experiència institucional i diplomàtica, tan singular dins del teu recorregut?

Els anys d’advocat social especialitzat en dret hipotecari em van portar també a treballar amb el Servei d’assessorament del Consulat Equatorià, en nom del Govern de l’Equador i a través de la Cooperativa Kinema, compartint equip amb persones tan brillants com l’Eva Corredoira i la Maria Bretón, entre d’altres. Vam formar un grup de treball excepcional, bolcat en una lluita política i social carregada d’esperança, on fèiem assessorament individual i col·lectiu als afectats equatorians, apoderament i acompanyament en les negociacions, per aconseguir defensar els drets dels i les afectades.

En aquell context, vam donar suport a la creació d’ADEHCAT (Associació de consumidors per a la defensa dels afectats per les hipoteques a Catalunya), amb qui he col·laborat més d’una dècada donant xerrades col·lectives. Guardo un gran afecte per totes les “compahs” equatorianes, combatives i empoderades, amb qui hem compartit camí i resistència.

Van ser anys intensos, difícils, però també molt transformadors, en què vam aconseguir canviar —de veritat— la vida de moltes persones. És una etapa que recordo amb orgull i gratitud.

Més endavant, vas passar a treballar a Hàbitat3, on vas desenvolupar diferents rols relacionats amb l’atenció en l’àmbit de l’habitatge de famílies en situació de vulnerabilitat. Quins reptes vas trobar durant aquesta etapa laboral?

Entrar a Hàbitat3 va representar un canvi important en la meva trajectòria: vaig passar del dret hipotecari al dret d’arrendaments, especialitzant-me en l’àmbit del lloguer social. Vaig treballar a les oficines d’habitatge de Sant Cugat i Esplugues, atenent famílies en situació de vulnerabilitat, negociant amb propietaris i intentant aportar una mirada més combativa i centrada en la defensa del dret a l’habitatge.

Paral·lelament, també vaig tenir un rol intern dins l’entitat, elaborant models de contractes, protocols i eines jurídiques, i ajudant a construir un equip legal especialitzat, al costat de professionals com la Judit Barrera. Va ser una etapa molt enriquidora, tant per l’aprenentatge com per la possibilitat de contribuir amb una visió transformadora dins d’una entitat clau en l’àmbit social.

A banda de la teva feina com a advocat, ets president i director de l’Associació de lleure i esport COMKEDEM per infants i joves amb discapacitat física, en la qual has estat vinculat des del 2004. Quins valors o aprenentatges has adquirit gràcies a aquest projecte?

Comkedem m’ha ajudat a ser qui soc. Tot i no ser una persona de carn i ossos, l’entitat m’ha ensenyat molt del que significa ser persona: a ser responsable, madur i a gestionar el dia a dia de manera autònoma, independent i autosuficient.

Comkedem treballa amb infants i joves amb i sense discapacitat física. A banda de presidir i dirigir l’entitat juntament amb el director general, en Miquel Romaguera, intento implicar-m’hi també en el poc temps lliure que tinc, participant activament en activitats de lleure i esportives, sigui com a monitor o com a assistent personal.

"En Francesc va somiar i crear Comkedem, posant-hi tot el seu caràcter, els seus valors i aquella ràbia positiva que el movia a aconseguir el màxim d’autonomia possible. Per això, tots els valors que he après a Comkedem, també els vaig aprendre d’ell"

És un honor formar part del creixement de tants infants, acompanyar-los en el seu camí cap a l’autonomia, tinguin o no diversitat funcional, i contribuir al creixement d’una entitat que avui és un referent en l’àmbit del lleure, l’esport i la inclusió. Comkedem forma part del meu ADN i jo de l’entitat.

Parlar de la teva trajectòria personal i de Comkedem és també parlar d'en Francesc Corominas. Una persona molt important per a tu, que patia una malaltia degenerativa i amb qui vas conviure setze anys. Què va significar per a tu compartir tantes coses amb ell i com t’ha influït, a nivell humà i professional?

En Francesc va somiar i crear Comkedem, posant-hi tot el seu caràcter, els seus valors i aquella ràbia positiva que el movia a aconseguir el màxim d’autonomia possible. Per això, tots els valors que he après a Comkedem, també els vaig aprendre d’ell.

Tot i tenir un caràcter fort, els setze anys que vaig compartir amb ell —com a assistent, com a amic i com a família no biològica— han estat dels més bonics de la meva vida. Tothom que ens coneixia sap perfectament com era d’important per mi, com ens fèiem costat, com ens estimàvem i com vam créixer i lluitar plegats.

La seva malaltia degenerativa l’anava apagant físicament dia rere dia, i això va ser una autèntica tortura emocional per tots dos. Però mai, ni un sol dia, vam abandonar la voluntat de viure ni de tirar endavant Comkedem. Per això és tan important per a mi: perquè sento que en aquest projecte, ell encara hi és.

Des de 2023 formes part de VINCLE, on lideres el dispositiu jurídic del projecte d’expropiació de l’edifici Venus al barri de la Mina. Per a qui no conegui el projecte, ens pots explicar en què consisteix i quina és la vostra tasca?

El projecte d’expropiació de l’edifici Venus, al barri de la Mina, vol donar resposta a una situació molt cronificada: famílies vivint en condicions molt dures, en un edifici degradat i sense perspectives de millora. El Consorci del barri de la Mina ha impulsat aquest procés per expropiar els habitatges i garantir un reallotjament digne a totes les persones a qui se’ls reconegui aquest dret. És l’equip de l’Oficina Tècnica de Venus (VINCLE) qui fa possible que aquest reallotjament digne es faci realitat, acompanyant les famílies i gestionant tot el procés de forma personalitzada i propera.

Des de VINCLE, coordino l’equip jurídic que acompanya tot aquest procés. Treballem estretament amb la resta d’equips professionals —social, tècnic, administratiu— per revisar cada expedient, atendre les famílies, resoldre dubtes i preparar tota la documentació necessària per tramitar el pagament de les indemnitzacions i fer efectius els reallotjaments. Aquest treball ens porta a coordinar-nos amb diferents administracions i organismes: oficines d’habitatge, oficines tributàries, notaries, registres de la propietat, Incasol, el Jurat d’Expropiació, el Ministeri Fiscal, entre d’altres.

Un dels aspectes més interessants ha estat la posada en pràctica de figures jurídiques innovadores, com la propietat compartida, que ens han permès adaptar-nos a les realitats de moltes famílies amb situacions econòmiques limitades, garantint igualment un reallotjament digne. Tot aquest treball l’hem dut a terme conjuntament amb la meva companya advocada Marta Bolinches, en un procés intens, dur i complex, però també profundament gratificant.

Es tracta d’un procés complex, on cal mediar amb famílies, gestionar documentació, fer seguiment amb notaries, serveis socials, administracions... Quines són les teves funcions específiques com a lletrat sènior?

Com a lletrat sènior, he treballat colze a colze amb la Marta Bolinches, formant un equip jurídic de dues persones que hem assumit tot el dispositiu legal del projecte. Hem compartit responsabilitats i pres decisions conjuntament, buscant sempre les millors opcions per fer avançar el projecte amb garanties.

Aquesta col·laboració ha estat fonamental: ens hem complementat molt bé, hem pogut abordar la complexitat dels casos amb diferents mirades i, sobretot, hem sumat per donar respostes jurídiques útils, realistes i compromeses amb el dret a l’habitatge.

Un dels grans reptes d’aquest projecte és guanyar la confiança de les famílies afectades, després d’un llarg procés d’expropiació que ha generat una gran desconfiança cap a les institucions. Com treballeu aquesta realitat des de l’Oficina Tècnica de Venus?

Un dels grans reptes del projecte és, sens dubte, guanyar la confiança de les famílies, després de molts anys de promeses incomplertes i d’un procés expropiatori llarg i esgotador. Hi ha molta desconfiança cap a les institucions, i això fa que l’acompanyament hagi de ser molt proper, constant i transparent.

"Per mi, el dret sempre ha estat una eina per empoderar, no només per resoldre conflictes o aplicar normatives. I això, en un projecte com el de Venus, ho tinc molt present cada dia"

Des de l’Oficina Tècnica de Venus, hi treballem des de la coordinació i el treball conjunt de tots els equips: social, tècnic, jurídic i administratiu. Som un equip molt compromès, amb grans professionals que reflexionen de veritat cada situació, que no van amb el pilot automàtic, i que busquen sempre el camí més rigorós, amb criteri i amb sensibilitat.

Treballem colze amb colze, compartint dubtes i decisions, i això ens permet donar respostes molt més ajustades i realistes a cada cas. I crec que això, les famílies ho perceben. Al final, és aquest tracte humà i honest el que realment està reconstruint la confiança.

Sovint expresses que entens el dret com una eina per empoderar. Com ho trasllades a la pràctica, especialment en un projecte tan jurídicament exigent com aquest?

Per mi el dret sempre ha estat una eina per empoderar, no només per resoldre conflictes o aplicar normatives. I això, en un projecte com el de Venus, ho tinc molt present cada dia. No es tracta només de redactar informes o gestionar expedients, sinó d’ajudar les famílies a entendre què està passant, què poden esperar i quins drets tenen.

A la pràctica, vol dir parlar clar, sense tecnicismes, escoltar molt i tenir paciència per explicar les coses tantes vegades com calgui. També vol dir ser honest: si una opció no és viable, s’ha de dir, però també buscar quines alternatives sí que ho són. I això ho fem sempre de manera conjunta amb l’equip, intentant que les decisions es prenguin des de la realitat de cada cas.

Quan una família entén el procés i sent que hi té veu, és quan realment el dret comença a empoderar.

Durant la teva pràctica professional, hauràs vist i viscut moltes situacions difícils de ben a prop. Recordes alguna que t’hagi marcat especialment i que vulguis compartir?

Sí, n’hi ha moltes, però una que em va marcar especialment va ser durant l’etapa al Consulat de l’Equador. Una dona equatoriana havia vingut a Catalunya completament sola a buscar una vida millor per ajudar els seus fills i nets, que s’havien quedat al seu país. Durant anys va estar pagant una hipoteca plena de clàusules abusives, fins que el banc es va quedar amb l’habitatge. Però encara li reclamaven un deute impagable, que l’angoixava i la seguia a tot arreu.

Ella volia tornar a l’Equador per retrobar-se amb la seva família, però no podia fer-ho amb aquell deute a sobre. La situació era molt dura: no dormia, estava esgotada emocionalment però, tot i això, es va mantenir ferma, encoratjada, i amb una dignitat admirable. El banc, en canvi, es negava rotundament a negociar. En aquell moment, jo també em vaig posar molt dur en la negociació, perquè sabia que el que demanàvem era just: la condonació d’un deute engreixat per l’estafa i l’abús a canvi d’un petit import, que era tot el que ella tenia.

Finalment, a només un dia d’agafar l’avió, vam aconseguir signar l’acord amb molta emoció. Aquell perdó del deute no només li va alliberar l’economia, sinó també la vida. Dies després, des de l’Equador, em va enviar un missatge ple d’agraïment, explicant com era de feliç amb els seus fills i néts. Mai oblidaré aquell moment. Havia aconseguit recuperar la seva llibertat.

Finalment, Adnan. Com resumiries què significa per a tu formar part de VINCLE?

Formar part de VINCLE és sentir que la meva feina té un impacte real, treballant amb un equip compromès que transforma situacions injustes en oportunitats de dignitat i futur. És, en el fons, una manera de contribuir —encara que sigui una mica— a millorar aquest món.