Entrevista a Dolors Camats, Directora d'Administració de VINCLE
Publicat el 30/04/22
Dolors, tu has estat a VINCLE gairebé des dels seus inicis. Ens pots explicar com va començar la teva relació amb l’entitat?
Vaig entrar a treballar a VINCLE l’any 2001. Jo ja coneixia a en Francesc (Rodríguez) des de feia molt temps, perquè havia estat treballant amb ell a la Generalitat i, com explicaré després, per la seva relació amb la FAGIC (Federació d’Associacions Gitanes de Catalunya).
A la Generalitat vaig entrar-hi per a fer un informe sobre el llavors recent reallotjament del campament de Riusec, entre Ripollet i Cerdanyola del Vallès, durant l’època dels Jocs Olímpics de Barcelona.
Allà vaig conèixer en Francesc juntament amb en Manuel Heredia, president de la FAGIC, on vaig acabar treballant els següents 10 anys. En Francesc tenia un contacte molt estret amb en Manuel, amb mi i amb la Federació. I fruit d’aquesta coneixença, quan ell i d’altres persones ja havien consolidat el projecte de Serveis a la Persona i a la Comunitat, que més endavant seria VINCLE, em van cridar per formar part de l’equip l’any 2001.
Les teves funcions han anat canviant amb els anys o sempre has estat vinculada amb les tasques d’administració?
De fet, jo vaig estudiar antropologia cultural i sempre he estat vinculada a l’àmbit social. Vaig triar aquests estudis perquè volia entendre i compartir altres maneres de veure el món. Entendre perquè les coses funcionen així i no d’una altra manera. Estudiar altres cultures inclou les cultures urbanes, les diferents maneres d’entendre la vida i quina lògica mou als grups humans i culturals.
“Als inicis, tant l'espai com el grup de treball eren petits, perquè encara estàvem buscant el nostre camí com a entitat"
Però si parlem de l’àmbit purament professional, a la FAGIC vaig ser tècnica i més endavant gerent, gestionant diversos processos administratius. A VINCLE, com que ja disposava d’experiència en aquest camp, vaig començar donant suport en temes administratius i poc a poc vaig anar agafant més responsabilitats fins avui dia. Per això el procés d’adaptació a les tasques administratives va resultar natural.
Com recordes Serveis a la Persona i a la Comunitat? Com van ser aquells primers anys?
Van ser molt bonics. Recordo el primer despatx, a Via Laietana. Érem un equip de persones molt reduït i així era molt fàcil coordinar-nos i trobar-nos. Als inicis, tant l’espai com el grup de treball eren petits, perquè encara estàvem buscant el nostre camí com a entitat, estàvem immersos en el procés de decidir en quins àmbits socials volíem participar.
El projecte més potent que gestionàvem llavors va ser el reallotjament de Can Tunis, que portava la companya Judith Cobacho. La veritat és que teníem pocs projectes a banda d’aquest (riu), però és que VINCLE no ha pretès mai esdevenir una gran entitat. La qualitat del servei i la cura de les persones han estat sempre les dues prioritats de VINCLE. I crec que aquestes han de continuar formant part de l’essència i la identitat de l’Associació.
Tal com ens ho expliques, segur que d’aquesta època en conserves molt bons records...
Doncs sí. Tinc molt bons records amb tots els companys i companyes, però especialment amb l’Olga. Era una companya de feina que ens va acompanyar des del principi del nostre camí i que malauradament, ens va deixar per una malaltia. Vam compartir juntes moments molt divertits, i també instants complicats.
“El canvi a VINCLE és un procés que no ha finalitzat. Encara hi estem dedicant esforços i temps"
També recordo les trobades que fèiem a l’estiu. Algunes vegades havíem fet alguna estada de nit. Així teníem temps per conèixer-nos millor i compartir moltes experiències. Però no tot era lleure, es feia molta feina i sempre aprofitàvem per visitar els serveis de l’entitat in situ, al territori. Les reunions tenien una part formativa, tanmateix hi havia temps de relació personal.
Des d’aquella època fins ara... Com ha canviat VINCLE? I com t’has adaptat tu a tots aquests canvis?
Crec que aquest canvi és un procés que no ha finalitzat. Encara hi estem dedicant esforços i temps. Ara, com és natural, tot és diferent. Les relacions personals no poden ser tan estretes, perquè hem deixat de ser una entitat petita. A més, la COVID també ha influït, perquè durant força temps no hem pogut trobar-nos presencialment.
Jo també he hagut d’adaptar-me. Amb la incorporació del director financer (Ramon León), bona part de les gestions de la meva àrea han tingut un suport i trobo que la seva incorporació ha estat una ajuda molt important per a mi. Ara bé, segueix havent-hi molta feina i haig d’encarregar-me d’un munt de qüestions administratives, com he fet sempre.
Aquest canvi vol dir que hem anat avançant com entitat?
VINCLE ha canviat en volum i ens hem anat adaptant i avançant, trobant camins cap als àmbits d'actuació que ens resulten més interessants. Particularment, s’ha concretat la nostra acció social en termes d’habitatge i intervenció comunitària. I ara també estem avançant molt en les relacions institucionals i amb la comunicació amb les administracions. La figura de la nova direcció general està contribuint molt a aquest fet.
“Sempre he estat molt atenta a les necessitats que he tingut al meu voltant. He intentat ser polivalent i mostrar compromís a tots els llocs on he treballat"
Hem de pensar que, a escala territorial, quan vam començar l’entitat es centrava només en serveis a Barcelona i rodalies. Hi va haver programes puntuals fora d’aquesta província, com en el cas de Lleida, tot i que després aquests serveis es van aturar. Més endavant es va començar a treballar amb l’Ajuntament de Salt i a partir d’aquí s’ha anat avançant fins a tenir presència a molts altres municipis a la província de Girona, així com a Tarragona.
Fent balanç de la teva trajectòria professional, quins són els trets que creus que t’han definit?
Crec que he estat sempre molt atenta a les necessitats que he tingut al meu voltant. He intentat ser polivalent i mostrar compromís a tots els llocs on he treballat. Tot i que la meva feina és d’aquestes que a vegades resulten invisibles, és una feina molt necessària, ja que no es pot tirar endavant cap organització sense aquestes tasques.
A banda d’això, crec que he tingut una bona predisposició a ajudar, a fer equip i he intentat ser accessible i col·laboradora amb els meus companys i companyes.
I fora de la feina, com és la Dolors?
Doncs soc una persona que li agrada molt sortir amb els amics, fer excursions i petites rutes i també m’agrada molt la lectura i la novel·la històrica.
En la vida personal també soc reservada. De fet, hi ha molta gent que em diu que de primeres, semblo una persona seriosa, però quan em coneixen bé acaben canviant d’opinió.
D’ara en endavant, quins són els teus objectius i projectes pendents?
A l’àmbit professional, m’agradaria molt acabar la meva trajectòria a VINCLE i no desvincular-me’n mai. M’agradaria seguir-hi estant, mantenint el meu compromís, tot i que no fos a nivell professional sinó voluntàriament. Seguir prestant suport i aportant la meva experiència a l’entitat.
I a nivell personal, voldria compaginar la meva vida entre la ciutat i el poble. Vull tornar als meus orígens, a Camarasa, a Balaguer, que és on tinc la família i molts amics. També tinc un viatge pendent: Voldria anar a Auschwitz, perquè és un lloc molt colpidor i que fa pensar. Ha de ser una visita molt interessant, que ens recorda l’horror al que no hauríem de tornar a arribar mai. I si hi penso detingudament, hi ha moltes coses més que vull fer. Segur que no m’avorriré pas.