PUBLICACIONS

Actualitat

"Les dones migrants són les grans oblidades i les hem d'empoderar"

Entrevista a Ariadna Vilà, Coordinadora de l'àrea d'Interculturalitat i Gènere de VINCLE

Publicat el 28/07/22


Podríem dir que a VINCLE comences una nova etapa professional, ja que fa molt poc temps que t'has incorporat a l'equip. Com ha estat aquest procés de vinculació amb l'entitat?


M'he sentit molt ben rebuda des del principi, sobretot per part de la Sílvia Durany que m'està acompanyant amb tot el procés d'incorporació i de coneixement de l'entitat. Encara em queden algunes setmanes per anar situant la diversitat de projectes i serveis que s'estan portant a terme des de VINCLE, així com la part més procedimental i de funcionament intern.


Els inicis sempre generen una certa inseguretat i alhora una pressió per saber si desenvoluparàs correctament la feina que s'espera. Però el més important és que, independentment del lloc on vagis a treballar, et sentis rodejada d'un bon equip humà, que al final és l'engranatge més essencial. Tota la resta es pot aprendre amb motivació, actitud i voluntat.


Ets psicòloga de formació. Què et va portar a dedicar la teva vida professional a aquest àmbit?


Després de cursar els estudis d'Educació Social em vaig adonar que em faltaven eines per entendre i analitzar la conducta humana i la seva interacció amb el seu entorn. No som éssers individuals que ens movem en un espai, sinó que necessitem la sociabilitat per desenvolupar-nos. I, per tant, vaig voler-me endinsar en els estudis de psicologia, passant per un vessant més psicopatològic fins a arribar a un vessant més psicosocial i grupal.


En l'acció social s'han de tenir en compte els processos psicosocials a l'hora de dissenyar els projectes i acompanyar a persones o grups, i per això vaig creure que necessitava connectar allò social i psicològic per acabar duent a terme bé la meva tasca. No fem prou en només entendre les desigualtats socials, hem d'entendre quines relacions tenen amb la salut i el benestar emocional, psicològic i físic.


La teva especialitat és la psicologia aplicada a les violències masclistes i la gestió d'emergències i crisis. Per què aquests dos àmbits en concret?


La vulnerabilitat comporta patir situacions de crisi i emergència d'alt impacte, com pot ser quedar-te sense habitatge, sense recursos econòmics, sense documentació, emigrar del teu país per un conflicte bèl·lic, patir violències sexuals... entre moltes d'altres, que generen un trencament molt fort a escala psicològica i emocional.


"El principal repte que tenim com a societat [en matèria de gènere] és descontruir tots aquells elements patriarcals que han teixit la nostra cultura"

I aquest impacte s'ha de poder contenir i gestionar de forma adequada perquè les persones i/o el col·lectiu pugui apaivagar aquest estrès. Proporcionar una sensació de seguretat i de refugi quan veus que ho has perdut tot. I per això penso que és important saber-ho aplicar a l'acció social.


Dins el mateix parer, hi hauria la violència masclista. Em pregunto sovint quina mirada de gènere i d'igualtat hi ha la societat, perquè tenim clar el que és racisme, però crec que no està clar el que és desigualtat de gènere. I s'ha d'analitzar amb aquesta òptica, perquè si no podem caure en la perpetuació de dinàmiques patriarcals que afavoreixen aquesta desigualtat i estaríem anant en contra dels nostres valors com entitats socials.


Per mi són especialitats que m'omplen molt en l'àmbit personal; la de crisi i emergència perquè a tothom se li pot ensorrar el món amb uns segons i necessitarà un refugi, i l'altra, perquè m'interpel·la directament com a dona, en com m'han educat i en definitiva en com m'he desenvolupat.


A VINCLE estàs exercint com a coordinadora de l'àrea d'Interculturalitat i Gènere. Quins programes coordines des d'aquesta àrea?


Actualment, estic coordinant 4 serveis d'acollida (el de Llagostera, Rubí, Ripollet i Cerdanyola) i 4 serveis d'assessorament jurídic (Martorell, Ripollet, Gironès i Salt).


I en breu iniciarem dos projectes: Un per l'Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols donant suport al SIAD (Servei d'Informació i Atenció a les Dones) concretament acompanyant a dones i joves refugiades ucraïneses i l'altre al municipi de Manlleu que es diu "Alfabetització A/E" basat en el treball comunitari amb les persones que s'estan alfabetitzant i el seu apropament i enxarxament al territori.


Quins creus que són els majors reptes que tenim com a societat, avui dia, en l'àmbit de la igualtat de gènere? Què creus que s'està fent bé i què es podria millorar?


El principal repte que tenim com a societat és desconstruir tots aquells elements patriarcals que han teixit la nostra cultura. Si no els identifiquem, no sabrem on anar a actuar. I sovint ens equivoquem si pensem que només incorporant la perspectiva de gènere en tots els àmbits de la vida erradicarem aquesta desigualtat.


Som cada un i una de nosaltres que ha de començar a treballar en aquesta desconstrucció, en com pensem, en com ens relacionem i com percebem les persones d'algun altre gènere. Som les persones que creem societat, per tant, comencem per aquí. No en tenim prou en formar en marcs conceptuals, necessitem connectar amb el que és més quotidià, que al final és el que té la força per perpetuar i mantenir aquests fonaments patriarcals.


"La problemàtica més visible relacionada amb les persones migrants és la violència institucional"

Crec que en aquests últims anys s'ha fet una enorme tasca per part del moviment feminista que ha permès posar sobre la taula aquestes desigualtats i dir "prou". I no només dir no, sinó que ha estat un moviment propositiu i reaccionari, viu i sobretot molt valent. Així i tot, no s'ha d'abaixar la guàrdia perquè no només es tracta d'aconseguir drets, sinó de mantenir-los i no perdre'ls.


I pel que fa a la interculturalitat, quines són les problemàtiques que consideres més visibles i què podem fer per a solucionar-les?


Actualment, la problemàtica més visible relacionada amb les persones migrades és la violència institucional. La llei d'estrangeria no està alineada amb les necessitats reals de la població migrant, no els està reconeixent i en conseqüència està vulnerant els seus drets, concretament 3 de fonamentals; l'accés a l'habitatge, al món laboral i a la regularització de la seva situació administrativa.


Crec fermament que les entitats del tercer sector han estat i són les que han lluitat per fer visibles aquestes vulneracions i proporcionar recursos per pal·liar aquestes situacions. Malauradament encara queda molt per fer. La incidència política i social és l'arma més forta que tenim les entitats del tercer sector, i són les dades, els informes i les memòries que expliquen realitats amagades i que tenim l'obligació de treballar perquè aquestes desigualtats vagin apareixent a poc a poc.


I cal també tenir en compte posar la mirada del gènere i de la salut emocional dins de la interculturalitat, s'ha d'escoltar a totes les dones migrants, que puguin expressar, que puguin dir, opinar... perquè sentir-se acompanyada no només és proporcionar recursos econòmics i materials, sinó també és acollir el que senten, el que pensen, els seus dolors, les seves alegries...


És que sincerament penso que les dones migrants són les grans oblidades i que les hem d'empoderar (encara més) perquè siguin elles que liderin els seus processos i puguin generar accions comunitàries que les facin ser proactives en el seu entorn.


Ets membre de la Plataforma "No acepto": Red de trabajo estatal de los matrimonios forzados. Ens podries explicar què és aquesta plataforma i quina funció hi desenvolupes?


Formo part d'aquesta plataforma des de fa 3 anys. Aquesta plataforma és una xarxa a escala estatal que aglutina a diferents entitats i professionals especialitzades en violències masclistes i la vulneració de drets humans, les quals treballem per visibilitzar i erradicar els matrimonis forçats, una de les més cruels violències patriarcals. Els objectius i les accions que fem bàsicament són aquestes:


- Visibilitzar la problemàtica dels matrimonis forçats a Espanya, amb especial atenció als infantils

- Generem i intercanviem coneixement

- Construïm processos dirigits a prevenir, detectar i protegir a les dones i nenes

- Promovem compromís institucional i social


Ens pensem que és una realitat que a Catalunya no passa, i no és així, moltes nenes i joves es veuen obligades a seguir amb les normes patriarcals i culturals, i es casen sense tenir espai de decisió, havent de renunciar, moltes vegades a tenir una vida totalment lliure.



Quins trets creus que et defineixen com a professional? I com els apliques a la teva àrea i a la feina que fas des de l'entitat?


Possiblement, m'equivoqui i quan em preguntes contesto en base el que m'han transmès altres companyes i companys de l'acció social. Em defineix la capacitat de relació interpersonal amb les persones que treballo i que acompanyo, resolució i polivalència davant l'adaptació de situacions que no t'esperes o que has de resoldre, si les coses tenen solució, no són problemes.


La motivació i la implicació en la feina que realitzo, que m'encanta, però que tinc clar els límits que hi ha i sé diferenciar la jornada laboral i professional amb la vocació. L'autocura és una cosa que he après a tenir fa un temps, perquè si jo no em cuido i em valoro, els altres possiblement tampoc ho facin. Tinc molta predisposició a l'aprenentatge, tinc ganes de saber, d'adquirir coneixement nou sigui a través de les persones o dels llibres, però m'agrada saber per poder entendre.


Per això, ara començaré el Màster d'Estudis de Dones, Gènere i Ciutadania, per anar encara més enllà en l'anàlisi social del gènere dins de la nostra societat.


I fora de la feina, com és l'Ariadna en el seu entorn de lleure? Quines activitats t'agrada fer?


El que m'agrada més és rodejar-me de la meva gent, compartir espais de converses, de reflexió, de diversió, de sopars, de dinars, d'escapades, concerts... Soc una persona que afortunadament té molta xarxa i he pogut crear vincles molt forts. Però si hagués d'escollir tres elements amb els quals no podria viure seria: rutes per la muntanya, els llibres i la música.


Podrien ser les tres coses que em definirien, bé i feminista!!, sobretot aquesta. El fet de viatjar també forma part de mi, sobretot pel que fa a conèixer altres realitats i mirades diferents del món.


Per acabar, què ha significat per a tu entrar a formar part de VINCLE i com t'agradaria que fos la teva trajectòria dins l'Associació?


He entrat amb moltes ganes de seguir treballant des de la perspectiva de gènere, la interseccionalitat i la interculturalitat. Poder dissenyar i revisar els projectes en aquesta línia. A més, de poder consolidar aquest àmbit fort dins de l'entitat per tal que pugui ser un referent a través de projectes propis.


L'acció social si no té en compte el gènere, no estem atenent a la realitat social en la seva totalitat i penso que és una assignatura pendent de molts espais. Són agents transformadors, i com a tal hem de crear sinergies socials que vagin encaminades cap aquest canvi.

27 views