La mediació ja és llei. I ara, qui n’assumirà el lideratge?

El passat 3 d’abril va entrar en vigor la Llei Orgànica 1/2025 de mesures en matèria d’eficiència del servei públic de justícia, que incorpora la implantació obligatòria de Mitjans Adequats de Solució de Conflictes (MASC) en procediments civils, tret d’algunes excepcions com ara les situacions de violència de gènere o els conflictes laborals o penals, entre d’altres.

Aquesta norma estatal representa una bona oportunitat per gestionar conflictes entre parts de manera més àgil i flexible, tot evitant la interposició directa d’una demanda i, per tant, afavorint la reducció de la inassolible càrrega de treball que presenten, actualment, la majoria dels Jutjats.

Ara bé, la seva implantació implica una sèrie de reptes i riscos que s’han d’avaluar correctament per assegurar el bon ús i l’eficàcia d’aquests mitjans. Un d’ells pot ser la utilització recurrent d’un dels MASC, com és l’oferta vinculant confidencial, en detriment de la resta d’opcions. Segons la nova llei, amb  l’enviament d’una l’oferta vinculant (una comunicació fefaent a través de la qual es proposa una oferta a l’altra part per tal que en el termini de 30 dies l’accepti o la rebutgi), ja es compleix el requisit d’haver intentat una acció de mediació prèvia a la interposició de la demanda.

Limitar l’ús de les MASC a l’enviament d’una oferta vinculant xoca frontalment amb la veritable filosofia d’aquesta llei, que és optar per l’aplicació de mitjans alternatius de resolució de conflictes que evitin el procediment judicial i afavorir la cultura del diàleg davant d’una controvèrsia, per tal de trobar una solució consensuada entre les parts en conflicte.  Vetllar per l’ús correcte de l’aplicació de les MASC hauria de centrar el debat entre administracions, col·legis professionals, col·lectiu de mediadors i la resta d’agents implicats.

En aquest nou escenari establert per la Llei Orgànica 1/2025, l’administració pública hauria de ser la principal impulsora de recursos destinats a fomentar i implementar les MASC. Si la iniciativa dels organismes públics no es produeix en el grau esperat, patim el risc d’afavorir la privatització en l’àmbit de la mediació, liderada per empreses que puguin veure-hi una oportunitat de negoci i que deixin de banda les necessàries vessants social i comunitària per imposar-hi un enfocament purament mercantil.  

Des de l’àmbit social i les seves entitats, que històricament hem estat promotores i defensores de la cultura del diàleg, com ara la mediació i la conciliació, podem proporcionar la nostra experiència i bagatge professional per tal de treballar col·lectivament en la implantació de nous serveis municipals en aquesta línia, però, evidentment, no tenim la capacitat ni els recursos per liderar aquest canvi de paradigma.

Finalment, cal lluitar contra els dubtes que pot generar l'obligatorietat de les MASC i la desconfiança, fruit del desconeixement, que pot originar entre sectors de la societat no familiaritzats amb les accions de mediació. Ara, més que mai, s’han de preveure accions de difusió i promoció del seu ús des dels organismes públics, per tal que els seus evidents beneficis socials i econòmics siguin coneguts i reconeguts.

Així doncs, l’èxit o fracàs dels nous Mitjans Adequats de Solució de Conflictes (MASC) dependrà d’un bon nombre de factors, entre ells els que esmentem en aquest article, sumats a d’altres que sorgiran fruit de la seva aplicació i que s’hauran d’anar resolent sobre la marxa. Des de VINCLE, compromeses amb la mediació i coneixedores del seu potencial transformador, esperem que la seva implantació legal vingui acompanyada d’una aposta real de les diferents administracions públiques pel seu avenç i consolidació, a fi que es puguin desplegar noves dinàmiques d’empoderament i entesa social entre la ciutadania.